ELS TROBADORS I LES TROBAIRITZ

Espere i desitge que aprofiteu aquest espai reservat per a vosaltres. Es tracta d'un recurs que es troba en la xarxa i que us servirà per a aprofundir i entendre millor la nostra cultura. A mesura que s'endinseu en el bloc trobareu més informació relacionada amb la nostra tasca educativa i també sobre notícies, articles, presentacions de llibres, espectacles teatrals, música...

dimarts, 3 d’abril de 2012

Primer intent d'ascensió a la Serra del Sit

En el dia de hui, després de recuperar-me totalment de la llarga lesió a l'esquena, he intentat pujar a la imponent i majestuosa Serra del Sit en companyia d'uns experts coneixedors de la zona: Busqui, Fernando, Juan i Maria Jesús, tots ells companys de l'institut. I dic intentar perquè, al remat, no hem pogut abastar el cim perquè ens ha faltat un poc de temps.
Així que, malauradament, hauré d'esperar unes setmanes més per a aconseguir veure des de dalt allò que tant observe tots els dies des de l'institut.



L'estudiós Brauli Montoya assenyala en Història de la llengua catalana en un territori de frontera: Petrer, que el topònim Sit té dos possibles orígens. En aquest sentit, fa referència a Juan Luis Román del Cerro, el qual proposà en el 2003 que aquest topònim és d'origen indoeuropeu i berber. Segons ell, Sit vindria de les formes comunes a íbers i berbers [zin] o [zi]; posteriorment, els àrabs assimilarien el nom escoltat a una paraula seua sayyid, o sidi que vol dir "senyor". Així, aquesta paraula s'ompliria de sentit en observar que es tractava de la muntaya que senyorejava tota la vall.
No obstant això, la segon hipòtesi pertany a l'arabista Mikel Epalza que considera que l'etimologia és àrab i, a més, sosté que es refereix a l'últim senyor alhomade de la zona: Ab Zayd. Quan parla que també pot tindre el significat de "llop" és perquè la Silla de Sit té forma de cap de llop, concretament el llom de l'animal gitat en terra, si es mira des de Monòver o Elda.

A més a més, el Sit no té res a veure amb el cavaller medieval castellà, Rodrigo Díaz de Vivar, tal i com actualment pronuncien el nom de la muntanya molts dels habitants de la Vall. I és que, a Petrer i a la conurbació que conforma amb Elda, és comuna l'errada de confondre la serra amb el Cid. El fet és que hi ha nombrosos cartells locals i autonòmics que no informen correctament del topònim i que augmenten la confusió.
Fins i tot, el filòleg petrerí Vicent Brotons afirma que Enric Valor no estimà oportú que aquesta serra apareguera en la seua obra narrativa per tal d'evitar expectatives negatives, ja que en l'època franquista es va utilitzar el nom del cavaller medieval amb la intenció que cresquera la unió del sentiment espanyolista entorn d'aquest personatge.