Protestes en Canal 9

Aquest fet sí que és novedós:

 http://www.youtube.com/watch?v=DiQ0ETBG26U&feature=player_embedded

Imaginava que a l'interior de la corporació RTTV encara havia d'haver gent amb pensaments diferents als de la direcció. Suposava que havien de ser uns pocs perquè la situació a Canal 9 i Ràdio 9 és perllonga en el temps i suportar l'elevat índex de censura i manipulació és engolir massa coses.

D'una banda m'alegra conéixer que els treballadors i les treballadores tenen caràcter, encara que tard. D'altra banda, crec que la seua reacció no tindrà la solució desitjada perquè la immensa majoria marxaran a l'atur després d'aplicar l'ERO impulsat per López Jaraba.

Trau la llengua? Ja no la trauen

Des de fa tres setmanes que Canal 9 ha deixat d'emetre capítols nous d'un dels programes de més qualitat i major audiència de tot l'ens. Es tracta del programa presentat per Eugeni Alemany, Trau la llengua, que copia el format d'aquell programa anomenat Caçador de paraules que ens oferia TV3.
Els directius del canal han decidit repetir els capítols ja emesos la temporada anterior perquè la productora, a hores d'ara, encara té pendents els pagaments de tots els capítols des de l'any passat i s'ha negat a cedir els nous gratuïtament. Per tant, haurem d'agrair al govern blavencià la seua incompetència en la gestió econòmica dels fons públics que ha provocat no tindre ni un quinzet, entre d'altres, per a pagar el programa.

Segons les dades existents de la seua última emissió, Trau la llengua tingué una quota d'espectadors del 14%, és a dir, que el veieren més de 390 000 persones. Sens dubte són unes bones xifres si tenim en compte els índexs d'altres programes i la resta de programetes i femerades que Canal 9 ens ofereix com, per exemple,  Gormandia, El poble del costat, De temporada, les notícies irreals dels Notícies 9, les pel·lícules en castellà de l'any de la picor, debats en què es pensa i s'afirma el mateix, etc. Sols es pot salvar de la foguera Medi Ambient i diversos reportatges i/o documentals realitzats al llarg dels  més de 20 anys d'existència.
Però clar, Trau la llengua és un programa en què el fil conductor és el valencià. Això de parlar sobre la nostra llengua no interessa. I realment Eugeni i el seu equip explicaven conceptes  lingüístics de forma senzilla: l'etimologia de les paraules, és a dir, dels seus orígens  i de la seua evolució al llarg del temps, alhora que es tractava la dialectologia, vull dir, que s'escoltaven els diferents trets dialectals d'arreu del País, o bé els entrevistats intentaven prounciar els embarbussaments o travallengües, a cada programa es parlava d'un camp semàntic: l'esport, el joguet, el camp, la pesca... i es recordava part del lèxic que s'està oblidant.

Estic decebut, estic indignat. Es dediquen milions per a l'AVE, per a l'aeoport de Castelló, per a Terra Mítica, per a la Ciutat de la Llum o de la foscor, per al Nou Mestalla, per als grans esdeveniments amb què ens hem omplit la boca: Fórmula 1, Copa Amèrica, Volvo Ocean Race, Hípica, Tennis... Hi ha diners per a Brugal, EMARSA, Gürtel i el Bigotes, per a les buxtaques dels caps de la Conselleria de Benestar Social, etc.

Ara bé, un poc de cultura pròpìa ofega els nostres malmesos pressupostos. És trist, massa trist.

Es perden les tradicions autòctones

En aquest apunt vull parlar de la gran i enorme intoxicació que està patint la nostra societat després d'adquirir en propietat gairebé exclusiva el Pare Noel, la festivitat de Halloween, els dies de la mare o el pare. També em referisc al dia dels enamorats del qual parlaré a continuació, doncs molta població creu erròniament que és el dia de sant Valentí, és a dir, el 14 de febrer. Tot i que des de l'època medieval els valencians hem celebrat la festivitat dels enamorats o també anomenada mocadorà el 9 d'octubre, això és, el dia de sant Donís. La tradició assenyala que els hòmens regalen a les seues parelles un mocador per al coll, el qual embolica uns dolços de massapà cru, de diferents formes i colors, que representen les fruites i hortalisses de l'horta de València, totes elles envoltant dues figures més grans i principals fetes de massapà cuit: la piuleta i el tronador.

Segons diu la llegenda, els massapans representen els fruits de l'horta de València que les valencianes van oferir al rei  Jaume I i a la reina Na Violant d'Hongria el 9 d'octubre del 1238, quan després de la conquesta entraren a la ciutat de València.

Posteriorment, la vesprada del 9 d'octubre de 1526 va haver-hi un accident pirotècnic en què van morir diverses persones i es van cremar 20 cases a la zona del Mercat. Així doncs, es fixa l'origen de la piuleta i el tronador en aquesta data ja que Carles III va prohibir fabricar pirotècnia. En resposta a aquest fet, els forners valencians van idear uns dolços de massapà que representaven els coets prohibits, i els van donar forma de petards, piules i trons; segons diuen molts, també representaven els òrgans sexuals masculins i femenins per la seua forma característica. És per això, que els valencians i les valencianes durant molt segles han considerat el 9 d'octubre com el dia per a celebrar la festivitat dels enamorats. Ara sembla que les coses han canviat, bé per desinformació, bé per desarrelament de la cultura pròpia.

Per acabar l'apunt, voldria citar un dels poemes més importants de Vicent Andrés Estellés: Els amants.

ELS AMANTS

                   La carn vol carn (Ausiàs March)

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.