Ruta literària medieval (I)

Començàrem la ruta al terrat de l'edifici de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, situat al carrer sant Ferran, on gaudírem d'unes vistes insòlites del centre històric de la ciutat i del campanar del Micalet (al fons de la pròxima foto) entre les nombroses antenes de televisió.

Al soterrani del mateix edifici, on es conserva un tros de la muralla àrab que envoltava la ciutat, llegírem els següents poemes d'Ibn Khafaja:

Valencians, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
L'evitern paradís a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo. No penseu en l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

Dolç és el riu.
Com dolça la saliva olorosa
dels llavis de l'amant.
El zèfir arrosega mandrós
la cua humida.
Ràfegues de perfum travessen el jardí
tot cobert de rosada.
Jo me l'enamore aquest verger
on la camomil·la és el somrís,
la murta els rínxols i la viola la piga.

I d'Al-Sumaysir escoltàrem el següent poema que versa sobre la ciutat:

La ciutat de València és considerada com un paradís,
però té defectes que només l'experiència hi descobreix.
Al de fora, tot són flors, però al de dins, és només un toll de brutor.

Els mosquits begueren la meua sang com si fos vi ranci,
i em cantaven tota classe de tonades.
Hom hauria dit que les meues venes les empràven com a cordes
i el meu cos com a viola, i que ells mateixos eren els joglars.

Després caminàrem els pocs metres que hi ha entre el Centre de Cultura i la Llotja de la Seda o coneguda també com a Llotja dels Mercaders.





Ens endinsàrem en l'interior d'aquest edifici tan singular de l'art gòtic de finals del segle XV per contemplar la seua bellesa arquitectònica.
En la Sala de Contractació, el saló principal de l'edifici, es pot llegir una inscripció en llatí que s'estén al llarg de tot l'edifici (el marc fosc rectangular de la imatge) i que ara traduïsc:
"Sóc una mansió il·lustre, construïda en quinze anys. Tasteu i vegeu, conciutadans, car bona és la negociació que no duu engany en la llengua, que jura al proïsme i no falta al jurament, que no deixa diners en usura. El comerciant que així actue abundarà en riqueses, i a la fi gaudirà de la vida eterna".




Aquest és el sostre de la Cambra Daurada del Consolat de Mar. Sens dubte, és una cambra recarregada d'ornamentació però molt preciosa.

Després férem la lectura d'un fragment de l'Elogi dels diners d'Anselm Turmeda

Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l'hom orat,
pus que d'ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l'home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs "jas" a hòmens sords,
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu "no" fan-li dir "hoc".
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n'hauràs poràs tornar
papa de Roma.

A continuació, podreu veure un breu vídeo sobre la dramatització del text d'Anselm Turmeda realitzada pel guia de la ruta. La lectura no està completa.

En els pròxims dies o setmanes publicaré la resta de la ruta: Jaume Roig, sant Vicent Ferrer, Isabel de Villena, Ausiàs Marc i Joanot Martorell. Ja veurem si en un article o en dos.