Diverses històries de por, terror, misteri... dels alumnes de 1r d'ESO (I)

Els alumnes de 1r d'ESO realitzaren unes narracions de por, terror i misteri que ara es publiquen. Perdoneu el retard però poc a poc apareixeran pel bloc. Cal recordar que els alumnes havien de continuar la història que a continuació es relata.

La creu agarradora

El cementeri nou de Gandia cau a l'altre cantó del riu Serpis, fora vila, com la resta de cementeris metropolitans. Doncs bé, trobant-se una colla d'alumnes de l'institut d'aquesta ciutat de la Safor en eixir de classe com cada dia, després d'haver llegit, o havent-los contat un que l'hauria llegida, una història de cementeri, i comentant-la entre ells amb cert neguit no desproveït de morbositat, n'eixí un d'atrevit que féu una juguesca contra els altres. Ell s'hi jugava el cap d'un dit que passaria una nit sencera al cementeri dormint al costat de la tomba que volgueren.

- I no eixiràs fins que canten els gallss!

A tot digué que sí el jactanciós. I en fer-se fosc, prenent el camí vell d'Oliva, cap allà que se'n van.

Ací teniu un primer tast de les històries que alguns alumnes han continuat.

Samuel Carpio Ortiz (1r ESO A)

Els xiquets es van espantar molt en veure les tombes perquè hi havia més d’un milió. Tots es van penedir d’haver vingut.

S’estava a les fosques i, a més, hi havia un gran silenci. De sobte van veure una ombra maligna, era la del professor Raül.

Aleshores...va dir Raül: - us mataré a tots.

Es tractava d’un monstre horripilant, gran i fort.

Tots van eixir espantats però tres no van poder escapar.

Raül va segrestar-los i poc temps després va demanar una recompensa d’un milió i mig de dòlars.

Finalment, la policia arrestà Raül sense causar als tres xiquets cap ferida.

Raquel Pérez Sáez (1r ESO B)

Arriben al cementeri, tots juntets i es feren dos grupets. Uns es van quedar al costat de la tomba de Ramallets, un antic porter del FC Barcelona mort pels anys 70. Altres es quedaren al costat de la tomba de Ladislao Kubala, un antic migcampista i davanter del Barça mort en la dècada dels 80 o dels 90.

El primer grupet tenia un líder anomenat Josep que organitzava la colla, manava recollir rametes per fer foc a uns i als altres els convencia per arreplegaren tot tipus de coses per posar a terra per a dormir.

El segon grup estava en un raconet tremolant de por.

En caure la nit els xiquets del grup de Josep contaren anècdotes i s’ho passaren molt bé. En canvi, els altres tenien molta por i se’n van anar a casa. De camí al poble se’ls va aparéixer un esperit.

- És l’esperit de Kubala- va dir un xiquet anomenat Marc.

- Sóc Kubala i ordene que aneu al cementeri o passaran coses estranyes- va dir l’esperit.

Els xiquets, molt espantats, van anar corrent a les seues cases. Però abans d’arribar-hi va ocórrer una tragèdia.

Quan va cantar el gall els xiquets del grup de Josep van anar a les seues cases. Pel camí es van trobar uns xiquets morts, eren els seus amics.

Marc Rivas Fernández (1r ESO A)

El dimarts 13 de gener, Raül Ibiza, va escapar-se de la presó estatal per a vengar-se dels alumnes de 1r ESO A de l’institut d’Aiora perquè el van fer enbogir al principi de curs i es va transtornar tant que, al remat, va assassinar un alumne.

Com que la presó i estava envoltada d’aigua va fer una barca amb l’ajut dels cadàvers dels guàrdies de seguretat de la presó.

I després d’una setmana va aconseguir arribar a la costa de València on va furtar un cotxe de gamma alta per a arribar el més ràpid possible a la capital de la Vall.

Al cap d’una hora i mitja es troba amb un dels seus antics alumnes i el segresta.

Als cinc dies l’alumne va aparéixer mort penjat en la seua classe i a les 8:10 del matí quan tots els companys entraven a classe després d’escoltar la sirena es quedaren horroritzats. Intentaren eixir d’allà sense èxit perquè algú havia tancat la porta. No sabien què fer, alguns alumnes pensaren en llançar-se per la finestra però també estaven tancades.

De sobte, el mestre fugat de la presó va aparéixer de l’armari i va assassinar lentament a cadascun dels alumnes.