Sociolingüística (I)

A continuació es defineixen els conceptes claus per entrende la Socilingüística. Així doncs:

Comunitat lingüística: concepte introduït per Fishman. S’entén per comunitat lingüística el grup els membres del qual tenen, almenys en comú, una varietat lingüística o una llengua i que comparteixen consensos, normes i regles per al seu ús correcte.

Llengua i dialecte: la llengua és una abstracció que fa referència a un conjunt de parles molt semblants entre elles (dialectes) amb unes separacions més o menys fluïdes que se solen anomenar àrees de transició.


Llengua estàndard: és una varietat supradialectal d’una llengua que no es pot incloure en la classificació de les diverses varietats o dialectes que formen la llengua. La llengua estàndard és una varietat lingüística altament codificada que serveix de referència a tots els membres d’una comunitat lingüística, especialment en els àmbits formals, tant orals com escrits. És la varietat que s’aprén a l’escola i que s’utilitza en els documents i en els mitjans de comunicació.



Llengua minoritària: quan parlem de llengües minoritàries ens fixem en un criteri quantitatiu: en el nombre de parlants. Es consideren llengües minoritàries les que tenen un nombre reduït de parlants. Allò que ja no es té tan clar és a partir de quina xifra de parlants d’una llengua ja pot adquirir la condició de minoritària. Recordem que al món existeixen més de tres mil llengües diferents i vora els sis mil milions de persones. Si fem la divisió corresponent, ens resultarà que a cada llengua li correspondrien prop de dos milions de parlants aproximadament. Només quinze llengües són usades per més de cinquanta milions de parlants, entre les quals sumen més de la meitat de la població mundial:

Per tant, la gran majoria de les llengües del món tenen un nombre de parlants reduït i no per això deixen de ser dignes.

En el context europeu, es consideren minoritàries llengües com el suec, el búlgar i el català (amb 8 milions de parlants), el danés (5 mil.) el noruec, el finés (4 mil.), albanés, eslovac (3 mil.), lituà, letó, macedoni, tàtar, occità (2 mil.), bretó, sard, èuscar, eslové, gaèlic...

Llengua	Parlants (en milers)
Cors	125.000
Bretó	180.000
Frisó	400.000
Friulà	400.000
Gaèlic	508.000
Basc	780.000
Sard	1.300.000
Occità	2.138.000
Gallec	2.590.000

Llengua minoritzada: és aquella que pateix la interposició d'una altra llengua i que està immersa en un procés de retrocés dels seus usos en la pròpia comunitat lingüística. Tots els seus parlants es veuen obligats a exercir un bilingüisme unilateral ja que la llengua pròpia és insuficient per viure-hi. El bretó, gal·lés, occità, català, èuscar, sard... són exemples de llengües minoritzades.

Trobem casos com el suec, el danés i l’albanés de llengües minoritàries no minoritzades. També hi ha casos com el de l’alemany a l’Alsàcia, el castellà a Puerto Rico o el francés al Quebec de llengües no minoritàries amb la condició de minoritzades.

Però hi ha llengües minoritàries que són minoritzades ja que són pocs parlants i no ocupen tots els àmbits d’ús com, per exemple, el lapó i el bretó. Per últim, llengües com l’anglés, el rus i el mandarí (xinés) no són llengües minoritàries perquè tenen gran nombre de parlants alhora que no estan minoritzades.

Llengua	Parlants
Alemany	100
Rus	95
Francés	65
Anglés	63
Italià	58
Ucraïnés	58
Espanyol	39,2
Polonés	39
Romanés	26
Neerlandés	22,1
Hongarés	14
Serbi	12
Català	8
Portuguès	10,3
Grec	10,2
Txec	10,2
Bielorús	10,2
Suec	9,3
Búlgar	8,8
Croat	5,6
Danés	5'2
Finés	4