ELS TROBADORS I LES TROBAIRITZ

Espere i desitge que aprofiteu aquest espai reservat per a vosaltres. Es tracta d'un recurs que es troba en la xarxa i que us servirà per a aprofundir i entendre millor la nostra cultura. A mesura que s'endinseu en el bloc trobareu més informació relacionada amb la nostra tasca educativa i també sobre notícies, articles, presentacions de llibres, espectacles teatrals, música...

dijous, 28 de juliol del 2011

Els senyorius de Cotes i Pardines

En aquesta ocasió m'agradaria aprofundir sobre els senyorius de Cotes i Pardines, actualment inclosos dins del terme d'Algemesí. I és que conec les restes d'aquests poblats des de ben menut, concretament unes parets que s'alcen vora dos camins que en moltes ocasions he freqüentat i que sempre m'han intrigat.
La paret de Cotes s'alça en el camí d'eixida del Cementeri nou de la ciutat, molt a prop de la multinacional Arròs Sos. Mentre que la paret de Pardines es troba molt pròxima a Cotes, concretament en la CV-516 que enllaça l'empresa mencionada anteriorment i Albalat de la Ribera.

Josep Enric Estrela, estudiós algemesinenc, fa uns anys que recopilà les idees expressades per diversos autors sobre el significat del nom Cotes.
Així, Coromines en el seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana el considera descendent i una prolongació normal en mossàrab de COS, COTIS (pedra d'esmolar).
En canvi, Alcover pretén derivar-lo del preromà COTTU (pujol) que ha donat en castellà "cueto".
I Carme Barceló afirma que Cotes prové de l'ètim àrab "qutca" (parcel·la, tros de terra) com a origen i que després, en època cristiana, hauria sofert una pluralització.
Aquestes teories sols signifiquen que a hores d'ara encara no està massa clar el significat d'aquest topònim ja que es fa difícil conéixer l'etim exacte d'una llengua que no es parla actualment.


Els autors de Les alqueries de la Ribera: Assaig d'identificació i localització han trobat un primer document en què apareix citat el nom d'aquest lloc. Es tracta del Llibre del Repartiment i la data és del 15 de novembre de 1243: "a Berenguer Rubei l'alqueria de Cotes". En el registre del morabatí apareix que el 1373 hi ha 23 persones censades, el 1563 compta amb 64 veïns, el 1609 habiten 90 persones, el 1617 està despoblat mentre que el 1646 té 12 veïns.

Cal afegir que Cotes va pertànyer al comte de Cocentaina, Lluís Corella, i que el 1474 pledejà amb Algemesí pel govern de la Séquia Reial. També és important mencionar que el 1620 fou venut per Miquel Falcó a la ciutat d'Algemesí.
A continuació es pot veure una imatge sobre la paret que encara es conserva d'aquest senyoriu on s'han trobat restes aequeològiques d'origen ibèric.


Pel que fa a Pardines, s'han trobat restes ibèriques, romanes i musulmanes. Ara bé, no se sap l'origen del nom encara que sembla romànic.
En canvi, la primera constància que es té d'aquest senyoriu apareix al Llibre del Repartiment, en concret el 7 d'agost de 1238 quan hi ha una donació "a Eiximén d'Urrea l'alqueria de Pardines vora Trullàs". Convé assenyalar que Trullàs fou una alqueria que se situa entre Sollana i Albalat de la Ribera.
En la col·lecció documental  de l'Arxiu de la Corona d'Aragó referent al Regne de València, preparada per Martínez Ferrando es pot llegir:" donació d'una heretat entre Pardines i Alzira, a la vora del Xúquer, a Andreu Arnedo" el 18 d'octubre de 1277. Uns anys després, el 29 d'abril de 1280 es cita en el mateix document: "ordre dels justícies d'Alzira, Cullera i Corbera de prohibir el pas per l'heretat que Andreu Arnedo té a Pardines".
A més, segons consta a l'Arxiu del Regne de València, Pardines comptava amb 39 cases en el 1510 que, sens dubte, és una quantitat important de construccions per a l'època.


Pardines fou pretesa pel cavaller n'Alfons Llanós en el temps del repartiment de les terres a càrrec dels cristians. Segons consta al llibre de les Trobes va pertànyer a Pere Jofré i al marqués de Bèlgida, qui cobrava els delmes dels fruits i, per tant, exercia de senyor feudal. Més tard, formà part del senyoriu del comte de Cocentaina i dels Falcó de Belaochaga al igual que Cotes. Després, en 1704 hagué de pledejar amb el duc d'Albalat per a poder impartir justícia en el seu terme.


Es pensa que la paret que resta era de l'església però no es pot assegurar totalment. A més, el retaule que hi havia en el seu interior es conserva actualment a la basílica de sant Jaume d'Algemesí en un altar lateral.

D'altra banda, Vicent Castells  assenyala  al Paisaje agrario de Algemesí que Pardines s'incorporà a Algemesí en el 1618 i que actualment es manté el topònim com a nom d'una partida i el d'un camí secundari que uneix la localitat amb Albalat.
J.E. Estrela afegeix en Aproximació a la toponímia d'Algemesí que el 1620 Algemesí s'havia annexionat ambdós senyorius, Cotes i Pardines, els quals a causa de les riuades i de les malalties produïdes pel conreu de l'arròs (paludisme tercianes) anà minvant la seua població fins que a principis del segle XVIII foren despoblats.

Sense res més que dir, sols desitge que la informació que ací ha aparegut haja sigut profitosa.

3 comentaris:

JJ ha dit...

Simplement m'agradaria mostrar-te la meua admiració per aquesta tasca tan important com és la investigació i la posterior difusió de les nostres arrels, és a dir, d'on venim! I d'aquesta manera saber, amb més seguretat i per què no, romanticisme, qui som.

Ànim Raül i a continuar aquesta romàntica recerca. Un abraç!

Raül Ibiza i Pujades ha dit...

La idea del bloc és donar a conéixer part de la nostra cultura. En ocasions he parlat temes d'història local i també he tractat de coses de classe.
Voldria que fóra un lloc en què alumnes i amics pogueren rebre informació que els fóra útil.

Gràcies pels ànims

Carles Alós ha dit...

Per cert Raül, si t'agrada la poesia et convide a entrar al meu blog. Hi ha molts poemes referents al poble i a la Ribera.