ELS TROBADORS I LES TROBAIRITZ

Espere i desitge que aprofiteu aquest espai reservat per a vosaltres. Es tracta d'un recurs que es troba en la xarxa i que us servirà per a aprofundir i entendre millor la nostra cultura. A mesura que s'endinseu en el bloc trobareu més informació relacionada amb la nostra tasca educativa i també sobre notícies, articles, presentacions de llibres, espectacles teatrals, música...

dimecres, 17 d’agost de 2011

Els cognoms de Guadassuar.

El present article tracta sobre l'onomàstica guadassuarenca, concretament parla dels cognoms dels habitants de Guadassuar entre el 1270 i el 1612. I és que per onomàstica s'entén la ciència que estudia els noms propis.
A més, he d'assenyalar que la majoria de la informació que es publica ara i ací ha estat extreta d'una ponència realitzada per J.E. Mut titulada "Onomàstica medieval i moderna de Guadassuar" on també s'inclouen els noms de persona masculins i femenins (material per a una pròxima entrada en el bloc). Tota aquesta informació  es troba en les Actes del XXI Col·loqui d'Onomàstica de la Societat d'Onomàstica publicat per l'Editorial Denes el 1997.

Així doncs, Mut pren com a partida per al seu estudi onomàstic una sèrie de documents  com, per exemple, la Carta Poblacional del 1270 que es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona, els recomptes dels impostos de la Peita i del Morabatí que es conserven a l'Arxiu Municipal d'Alzira i a l'Arxiu del Regne de València siga el cas del Llibre d'Ordinacions, Capítols del Sach o Regiments dels Oficis i altres constàncies, Llibres d'Aveïnaments, Col·lecta de la Peita de les Alqueries, etc. També ha tingut en compte el Llibre de batejats, de confirmats i de matrimonis de l'església parroquial de Sant Vicent Màrtir de Guadassuar (1592-1612) que està a l'Arxiu Parroquial de Guadassuar.
Pel que fa al Morabatí és un pagament que afectava a tots aquells que tenien més de 105 sous i es pagava cada 7 anys.
La Peita, en canvi, era un impost que gravava els béns mobles i immobles i que obligava el propietari. Els nobles i els clergues obtingueren l'exempció d'aquest pagament.

El llistat de cognoms que a continuació apareix està incomplet. Sols he aprofitat aquells cognoms que considere històrics, que estan valencianitzats o que encara tenen vigència en el poble. 
Per tant, segons la Carta Poblacional del 1270 els habitants que ocuparen el poble amb l'arribada de les tropes de Jaume I s'anomenaven Albalat, Almenar, Barien, Calant, Cucaló, Gallisanç, Gascó, Girona, Larraga/Raga, Navarro, Olit, Oteiza, Pacs, Puig, Saga, Tafalla, Terol, Tudela, Vallcebre/Balcebre, Vallés, Valls, Vela i Viacamps.
Si els agrupem geogràficament destaquen els nouvinguts procedents de Navarra: Larraga/Raga, Navarro, Olit, Oteiza, Tafalla i Tudela. Cal dir que quasi totes les localitats es troben pròximes a Tafalla i la seua comarca.

Del 1399 apareixen els cognoms Alonso, Boïls, Carbonell, Cortés, Ferrer, Messeguer, Micó, Montalvà/Montalbà, Osca/Hosca, Perales, Peres, Pujol, Sanxeç/Sanxiç/Sanchis, Venrell/Vendrell i Villalba.

En el 1428 destaquen els cognoms Alcanyís i Monçó que es refereixen a ciutats de Terol mentre que Garrigues  i Martorell fan referència, en primer lloc, a una comarca catalana i, en segon terme, a una ciutat pròxima a Barcelona.

El 1511 apareixen els Barberà, Hervàs/Ervàs, Ferrando, Llopis, Miquel, Palau, Pals, Sentamans i Tortosa.

En el 1572  es citen els cognoms Alòs, Anyó, Asensi, Balaguer, Castell/Castells, Castelló, Climent, Escrivà, Ferrandis, Gil, Guerau/Grau, Jornet, Madramany, Ortega, Pasqual, Prats, Pujades, Roig, Sanç, Serra, Torres, Ximeno/Eiximeno i Vinyoles.

Del Llibre de batejats, de confirmats i de matrimonis de l'Església de sant Vicent Màrtir de Guadassuar (1592-1612)  es poden llegir en el període citat els següents cognoms: Alapont, Andreu, Canut, Casanoves, Castany, Cerveró, Colomina, Domingo, Esteve, Garcés, Ginest, Hernandis, Martí, Minyana, Miravall, Noguera, Oliver, Pellicer, Peris, Ribera, Ribes, Roselló, Simó, Soler, Tàrrega i Vidal.

S'ha extés entre els estudiosos una vella teoria per la qual els cognoms fan referència a l'origen o procedèndia dels avantpassats. Humilment pense que en la majoria de casos això és veritat però no es pot assegurar o confirmar al 100%.
Al segle XIII els cognoms de Guadassuar són d'origen navarrés però després la immensa majoria procedeix de Lleida, la resta de comarques catalanes, Aragó i ja en el segle XVI provénen de diverses parts de la península.
Així i tot, a continuació cite tots els cognoms que en fan menció a qualsevol alqueria, poble, ciutat o comarca:

- Comarques de Lleida: Almenar, Alòs, Balaguer, Bellvís, Canyelles, Cerveró (Cervera), Isona, Noguera, Tàrrega, Vinyoles. I actualment està molt consolidat Camarasa.

- Resta de Catalunya: Avellà, Badia, Barberà, Cardó(-na), Garrigues, Ginest(-ar), Girona, Martorell, Pals,  Prades, Ribes, Ridaura, Roselló, Salses, Tortosa, Vallcebre, Valls i Vendrell. Els pobles subratllats pertanyien a Catalunya però des del Tractat dels Pirineus del 1659 passaren a mans franceses.

-Aragó: Albalat, Alcanyís, Aragonés, Daroca, Monçó (Montsó), Terol, Osca/Hosca i Viacamps.

- Occitània: Gascó i Llemosí.

- Espanya: Alavés, Cordova, Cordovés, Chinchilla, Gallego, Murciano, Salamanca i Soriano. Tots aquests   cognoms s'han incorporat al poble durant el període 1592-1612, segons consta a l'Arxiu Parroquial.

- França: Bretó i Francés.

Un exemple de cognoms que s'han quedat al marge són Adell, Alapont, Amat, Avada, Bardagí, Borreda, Comes, Cruanyes, Esquer, Feliu, Folqués, Gavarda, Gilart, Hoste, Just, Manyes, Montull, Nonell, Quexal, Ravascall, Rigau, Romeu, Saura, Semper i encara en queden molts més.

Per últim, voldria acabar l'article amb una reflexió sobre un doblet de cognoms que tenen arrel valenciana (els primers) i d'altra castellana (els segons). Aquests són els cognoms:
Arnandis-Hernández, Ferrandis-Fernández, Galbis-Gálvez, Gomis-Gómez, Goterri/Guterri-Gutiérrez, Llopis-López, Peris-Pérez, Sais-Saéz i Sanxis/Sanchis-Sánchez.  

4 comentaris:

DANI ha dit...

Enhoabona per l'article, molt interessant, m'agradaria dir per a mès informaciò que el cognom Jornet fa referència a un riu de Tarragona, supose que tambè vindra de terres del nord, Bo Raul ja s'hi veguem.

Carles Alós ha dit...

Molt interessant. També seria curiós saber quan entrà una família tant llarga com la del cognom Moya o un tan estés com els Sais. Em sembla curiós el cognom Estarlich que és d'orige alemany i està tant estés a l'oest de la Ribera, em pregunté que faria un alemany per aquestes terres.

Salutacions !

Raül Ibiza i Pujades ha dit...

Conéixer els orígens dels cognoms és complicat perquè s'ha de buscar en molta documentació antiga i no es pot confirmar al 100%. Ara bé, Jornet i Sais són cognoms molt extesos ací i per Catalunya. En canvi, Moya crec que prové del nord peninsular. I pel que fa a Estalrich l'única cosa que puc dir és que té moltes variants: Estelrich, Estelric, Estalric o Estarlich. Gràcies pels comentaris.

Unknown ha dit...

Bona tarda; He dit Jordi Rabascall. Estic fent la genealogia del meu cognom, y he arrivat fins al 1570 a Riudecanyes y Botarell. Desde aquest punt, he trobat a la zona del priorat uns 800 ravascall o rabascall. Fora de catalunya no he trobat cap ravascall o rabascall, si tens alguna informació te l'agraïria. gràcies