Bici, torres i casalots.

Després de deixar un temps inactiu el bloc a causa d'una lesió en l'esquena que m'ha impedit fer vida normal i, sobretot, gaudir de la bicicleta ha arribat el moment de publicar un apunt que he tingut en ment des del passat mes d'abril. La ruta té 25 quilòmetres i és fàcil, de baix nivell perquè és completament plana i molt tranquil·la ja que discorre per carreteres secundàries. Això sí, en el seu trajecte es descobriran unes torres i uns quants edificis singulars i estèticament bonics repartits pels termes de Guadassuar, lloc des d'on s'inicia, i els d'Alginet, Benifaió i Algemesí. La durada de la ruta pot oscil·lar entre 2 i 2'30 hores.

Així doncs, el recorregut comença a Guadassuar i voreja la Séquia Reial del Xúquer durant uns 3 km al pas pel seu terme. Aquesta séquia fou construïda durant el regnat de Jaume I en el segle XIII i aprofitava part del trajecte d'una anterior séquia d'origen àrab. Gràcies a aquesta obra hidràulica la Ribera del Xúquer ha evolucionat en el terreny agrícola i econòmic.

Una vegada s'han completat els primers cinc minuts del recorregut es passa pel costat de la casa Roncal, suposadament edificada a principis del segle XX i d'estil modernista. Es pot veure aquest edifici en la següent imatge.

A continuació, es segueix la carretera que uneix Guadassuar i Alginet. Es creua el riu Magre o també anomenat Sec com a conseqüència de l'escassa aigua que porta en la majoria de l'any i 10 minuts després s'arriba a la finca que en els anys 50 fou del torero Paco Camino i des d'on es veu la Torre Borrero, segona parada de la cicloruta. Aquesta torre defensiva es troba rehabilitada i encara que ha patit modificacions manté les quatre plantes.



Després es segueix la séquia de Sollana que naix de la Séquia Reial i es troben diverses cases d'horta centenàries d'entre les quals destaca l'anomenada popularment com a casa de les cent finestres.

Més tard apareix per l'hortizó les sis altures de la torre Luengo  que rep el nom del seu primer propietari Baltasar Luengo, natural d'Alginet. La construcció pot tindre perfectament més de 150 anys i manté l'escut d'armes com es pot apreciar en la fotografia. En l'actualitat la torre, les cases i les terres estan repartides entre diferents famílies siga el cas de Maria Rosa Dalmau i d'altres.

Després es  busca el camí de Benifaió que és una via secundària que enllaça Algemesí i Benifaió i pel qual es troba la casa on Teodor Llorente s'inspirà per escriure el poema "Vora el barranc dels Algadins". En l'actualitat la zona és un planura plena de tarongers per on discorren diverses séquies cap a la marjal.

A més, hi ha una fotografia d'un panell ceràmic de la Mare de Déu de la Salut, patrona d'Algemesí, ja que els actuals propietaris són d'aquesta ciutat.

Des d'aquest punt es contempla la serra de Corbera. Des de l'esquerra cap a la dreta es troben els següents pics: la Ratlla, la Creu del cardenal, l'Ouet i el Cavall Bernat.

La següent casa s'anomena Hort del Sord i des de fa més de 100 anys és propietat de la família Pujades Ferragut. Hui en dia encara no es coneix el motiu pel qual s'anomena així.
Aquesta casa es troba en un dolent estat de conservació a causa dels nombrosos robatoris i diversos incendis. Però tingué molta importància en les primeres dècades del segle passat perquè el seu propietari exportava taronges a diversos punt d'Europa com, per exemple, Anglaterra.

L'excursió continua i 5 minuts després està l'Hort del Cadirer. La casa com es pot comprovar en la imatge té un estil particular i també té una torre.

I molt prop d'ací es troben les parets que encara es conserven de les alqueries de Cotes i Pardines que en una pròxima entrada del bloc es tractaran.

Per concloure aquest apunt, podeu escoltar la versió musical del poema "Vora el barranc dels Algadins" a càrrec de Paco Muñoz i també podeu llegir-lo.

Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que per a omplir d'aroma l'aire,
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l'ànima presa
vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc cels Algadins,
s'alcen al cel quatre palmeres;
lo vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, millars de teuladins
fan un soroll que el cor enxisa.
¡Qui ouir pogués sa xillerissa
vora el barranc dels Algadins!

Vora el barranc dels Algadins
l'aigua corrent los camps anega;
en sos espills lo sol llampega,
i trau l'arròs verdosos brins.
Sona el tic-tac en los molins;
i al caure el sol, caçadors destres,
a joca van d'ànecs silvestres
vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadins
mourà demà les palmes l'aire,
li donaran los horts son flaire,
i sa cantúria els teuladins.
Lo mas demà guardarà dins
dolços records i imatges belles;
¡jo no podré gojar ja d'elles
vora el barranc dels Algadins!