Els noms femenins de Guadassuar (segles XIII-XVII)

Els noms femenins que apareixen en la Carta Poblacional i en els recomptes fiscals de Guadassuar entre els segles XIII  i XVII són escasssos. L'absència dels noms de dona és considerada normal perquè en aquella època sols figurava el nom del cap de família. Així és que en el 1270 apareixen 9 entrades de noms femenins, és a dir, noms de les primeres pobladores de Guadassuar de les quals es té constància escrita. Del 1399 hi ha tres noms més al igual que del 1572.
Segons J.Enric Mut la fórmula que predomina per a referir-se a les dones és l'al·lusió al vincle parentiu: la filla de, la viuda de i la muller de (1399: 8 casos; 1511: 4; 1572: 14). En altres ocasions adopten el cognom del marit feminitzat i anteposen la partícula personal Na: Na Ramona, Na Hervasa, Na Guillamona (1572: 8 casos). En el cas dels cognoms ocorre de la mateixa forma. Així, es troben Na Boyls, Na Gisberta, Na Cardona, Na Montalvana, etc.
Per tant, si comparem les dades amb la dels hòmens la diferència és important, doncs en el mateix període s'han trobat 37 noms masculins en el 1270, 108 entrades en el 1399 mentre que 165 en el 1572.

Abans d'assenyalar els noms, convé aclarir que entre parèntesi es troba la quantitat de dones amb el mateix nom.

1270: Elisabet, Estefania, Goda, Maria (3), Menga i Sansa.

1399: Guillamona, Ramona i Toda.

1572: Àngela, Caterina i Jerònima.

En canvi, en el Llibre de batejats, de confirmats i de matrimonis apareixen 1869 entrades en el període comprés  1592-1612, que es desglossen en 983 batejades, 414 confirmades i 472 matrimonis.

D'aquest llistat destaquem els noms més emprats per als batejos, siga el cas d'Isabet (85), Caterina (2)/Catarina (1)/Catalina (49), Esperança (41), Vicenta (39), Úrsula (37), Anna (36), Jerònima (32), Margalida (22)/Margarida (1), Maria Anna (17), Àngela (16), Anna Maria (15), Josepa (10), Agustina (10), Francisca (8) i unes poques Andreua/Andrea, Bàrbara/Bàrbera (3), Betriu, Clara (3), Damiana (4), Gràcia, Inés, Joanna, Llorença, Llúcia, Magadalena (5), Mònica, Paula, Rafela, Sebastiana (5), Serafina o Violant.

Hi ha diversos noms que evolucionen al llarg dels anys. En primer lloc està la primitiva Caterina que dóna lloc a Catarina i Catalina. Una cosa semblant ocorre amb Margalida i Margarida, que al seu torn es canvia per Margarita. Les evolucions són diferents però les causes són, possiblement, les mateixes: la castellanització dels antropònims. Fins i tot, en el recompte del Llibre de batejats..., finals del segle XVI i principis del XVII, Margarita ja té 4 entrades en l'apartat de matrimonis a causa de l'avanç de la llengua veïna. D'altres variacions són Andreua/Andrea o Bàrbara/Bàrbera.

Ara voldria fer referència a una sèrie de noms desconeguts  actualment: Beneta, Donisa, Eufèmia, Eufràcia, Felícia, Felipa, Goda, Maciana, menga, Montserrada, Nadala, Nicolaua, Quitèria, Sansa, Tomasa o Toda, els noms de les quals en moltes ocasions sorgeixen a partir d'un antropònim masculí.

Per últim, m'agradaria que els pares i les mares utilitzaren noms propis més autòctons per a anomenar als seus fills i filles. En certes ocasions fent classe m'he trobat en autèntiques averracions i els xiquets no tenen la culpa. Crec que tenim uns antroprònims genuïns i ben bonics que des de l'entrada en la democràcia s'han recuperat i aquest és el camí.