ELS TROBADORS I LES TROBAIRITZ

Espere i desitge que aprofiteu aquest espai reservat per a vosaltres. Es tracta d'un recurs que es troba en la xarxa i que us servirà per a aprofundir i entendre millor la nostra cultura. A mesura que s'endinseu en el bloc trobareu més informació relacionada amb la nostra tasca educativa i també sobre notícies, articles, presentacions de llibres, espectacles teatrals, música...

dijous, 11 de novembre de 2010

Ruta literària medieval (III)

Ha arribat el moment de concloure la crònica de la ruta literària medieval que realitzàrem el curs passat i que s'ha extés, de forma innecessària, al llarg dels mesos. Per això, només que puc donar-vos les meues sinceres disculpes pel retard i agrair la vostra paciència.

Així doncs, la visita al cap i casal continuà en la porta de l'església de sant Nicolau on podeu observar una retaule ceràmic en la fassana. Ací els actors ens parlaren sobre la vida de sant Vicent Ferrer i de la seua important obra moralitzadora.




Després, la professora Empar ens va contar un dels miracles que realitzà el sant valencià. Vegeu-la en plena acció.

A continuació, ens vam dirigir cap al carrer Cavallers on ens permeteren l'entrada al palau dels Mercader, família noble que residí en aquesta casa al llarg del segle XV i que tingué possessions en diverses poblacions de la Foia de Bunyol. El palau es troba restaurat i manté el primitiu i característic estil gòtic.





Aquest palau ens pot recordar el lloc on habitaven els cavallers medievals valencians i, concretament, Joanot Martorell. A més, aprofitàrem l'avinentesa per llegir un fragment del Tirant al pati interior i per descansar vora l'ombra de la palmera.






Després, caminàrem cap a la catedral però, malauradament, no vam poder entrar-hi ja que estava tancada. Així que contemplàrem la seua bellesa arquitectònica i veiérem la porta d'accés al lloc on es troba la tomba d'Ausiàs March.



Ara sí que podeu veure la tomba on es troba el gran poeta de l'amor. I, més tard, podeu llegir un dels seus poemes.






AIXÍ COM CELL QUI EN LO SOMNI ES DELITA...

Així com cell qui en lo somni es delita
e son delit de foll pensament ve,
ne pren a mi, que el temps passat me té
l’imaginar, que altre bé no hi habita.
Sentint estar en aguait ma dolor,
sabent de cert que en ses mans he de jaure,
temps d’avenir en negun bé em pot caure;
aquell passat en mi és lo millor.

Del temps present no em trobe amador,
mas del passat, que és no res e finit.
D’aquest pensar me sojorn e em delit,
mas, quan lo perd, s’esforça ma dolor
sí com aquell qui és jutjat a mort
e de llong temps la sap e s’aconhorta
e creure el fan que li serà estorta
e el fan morir sens un punt de record.

Plagués a Déu que mon pensar fos mort
e que passàs ma vida en durment!
Malament viu qui té son pensament
per enemic, fent-li d’enuigs report,
e com lo vol d’algun plaer servir
li’n pren així com dona ab son infant,
que si verí li demana plorant
ha tan poc seny que no el sap contradir.

Fóra millor ma dolor soferir
que no mesclar poca part de plaer
entre aquells mals qui em giten de saber
com del passat plaer me cové eixir.
Llas, mon delit dolor se converteix,
doble és l’afany aprés d’un poc repòs,
sí co el malalt qui per un plasent mos
tot son menjar en dolor se nodreix.

Com l’ermità qui enyorament no el creix
d’aquells amics que tenia en lo món
e essent llong temps que en lo poblat no fon
per fortuit cas un d’ells se li apareix
qui los passats plaers li renovella,
sí que el passat present li fa tornar,
mas, com se’n part, l’és forçat congoixar:
lo bé, com fuig, ab grans crits mal apella.

Plena de seny, quan amor és molt vella,
absença és lo verme que la gasta,
si fermetat durament no contrasta,
e creure poc, si l’envejós consella.



Pel que fa al Micalet, l'últim monument que visitàrem, es tracta d'un campanar construït a finals del segle XIV. Fou molt important perquè es considerà un dels símbols del centre històric durant molts anys.



Desitge que l'experiència haja resultat interessant i que, almenys, s'haja produït un coneixement sobre els nostres autors clàssics i sobre els edificis més importants de la ciutat.

3 comentaris:

caiyu ha dit...

marta es wappa
las historias eran super feas la mia era mas xula ke esas menuda mierda

Samuel Carpio Ortiz ha dit...

és molt interessant i m'ha agradat molt com estan redactades les històries, etc.

Juan villanueva martinez ha dit...

les històries son molts interessants, i divertides.