ELS TROBADORS I LES TROBAIRITZ

Espere i desitge que aprofiteu aquest espai reservat per a vosaltres. Es tracta d'un recurs que es troba en la xarxa i que us servirà per a aprofundir i entendre millor la nostra cultura. A mesura que s'endinseu en el bloc trobareu més informació relacionada amb la nostra tasca educativa i també sobre notícies, articles, presentacions de llibres, espectacles teatrals, música...

dijous, 19 d’agost de 2010

Ruta literària medieval (II)

Després d'un temps inactiu a causa d'unes merescudes vacances i allunyat del món, concretament al Brosquil, terrenys costaners situats entre la platja de Tavernes de la Valldigna i l'Estany de Cullera, sense televisió ni accés a les noves tecnologies, he passat uns dies inoblidables de pau, tranquil·litat i, sobretot, bon menjar.

Ara és el moment de continuar amb la visita que els alumnes de la Sènia realitzaren a la ciutat de València per a escoltar alguns dels textos medievals més importants de la nostra literatura i contemplar els edificis més destacats del període medieval.

Així doncs, encetem la segona part de la ruta amb el franciscà i mestre en Teologia Francesc Eiximenis, gironí de naixement i valencià d'adopció, autor entre d'altres, del Regiment de la cosa pública, que forma part de dotzé llibre de Lo Crestià. Durant la seua estada a València, des de 1384 fins 1408, va desenvolupar una intensa activitat com a predicador i com a conseller de l'ajuntament.


Aquell dia d'abril els guies de la ruta llegiren un paràgraf del Regiment de la cosa pública, tractat polític en què s'estudien els principis fonamentals dels governs de les ciutats i de les comunitats. La classe política governant valenciana hauria de llegir-lo.

A continuació, caminàrem cap a un dels carrers laterals de la Llotja, on residí Jaume Roig, autor de L'espill o llibre les dones.

Roig escriví l'obra a Callosa d'en Sarrià el 1460 quan fugí de la pesta de la capital valenciana. Amb aquesta novel·la, l'autor pretén ensenyar, irònicament, com són les dones al seu nebot, Baltasar Bou. De fet, el títol del llibre és comú als llibres d'intenció moralitzant o instructiva ja que presenten exemples que el lector pot aprendre per evitar els mals i corregir la seua vida.

Ara podreu llegir un fragment del llibre en què les hostaleres de París donaven carn humana als seus clients per a menjar:

Mes, aquell any,
un cas estrany
en lo món nou,
jorn de Ninou
s'hi esdevenc.
Jo tinguí el reng
fiu convidar
tots, a sopar
e rigolatge,
los de paratge
qui junt havíem,
allí teniem
de tots potatges;
de carns salvatges;
volateria;
pastisseria
molt preciosa,
la pus famosa
de tot París.
En un pastís,
capolat, trit,
d'hom cap de dit
hi fon trobat.
Fon molt torbat
qui el conegué;
reconegué
que hi trobaria:
més, hi havia
un cap d'orella.
Carn de vedella
créiem menjàssem
ans que hi trobàssem
l'ungla i el dit
tros mig partit.
Tots lo miram,
e arbitram
carn d'hom cert era.
La pastissera,
ab dos aidants
filles ja grans,
era fornera
e tavernera;
dels que hi venien
allí bevien,
alguns mataven;
carn capolaven,
feien pastells,
e, dels budells,
feien salsisses
o llonganisses,
del món pus fines.
Mare i fadrines,
quants ne tenien
tants ne venien,
e no hi bastaven;
elles mataven
alguns vedells:
ab la carn d'ells
tot ho cobrien,
assaborien
ab fines salses.
Les dones falses,
en un clot tou,
fondo com pou,
descarnats ossos,
cames e tossos,
allí els metien;
e ja l'omplien
les fembres braves,
cruels e praves,
infels, malvades,
e escelerades,
abominables!
Cert, los diables,
com los mataven,
crec les aidaven
e lo dimoni.
Faç testimoni
que en mengí prou:
mai carn ni brou,
perdius, gallines
ni francolines
de tal sabor,
tendror, dolçor,
mai no sentí.
Per lo matí,
de totes tres
feren quarters;
e llur posada
fon derrocada,
e l'aplanaren,
sal hi sembraren;
e tots los cossos
tallats a trossos,
(cent n'hi comptaren)
i els soterraren
en lloc sagrat.

Conclou la segona part de la ruta amb la resposta que efectuà sor Isabel de Villena contra els atacs de Jaume Roig. Es tracta del Vita Christi, text en què es pretén destacar les diverses figures femenines pròximes a Jesucrist.

La resta de la ruta (sant Vicent, Ausiàs, Martorell) es publicarà en els propers dies.

1 comentari:

Francesc ha dit...

Esperem la resta de l'itinerari amb delectança; la mateixa, potser, amb què es menjaven aquell pastís de carn aquells convidats dels que parla Roig fins que trobaren el que trobaren.
Jo per si un cas em privaré de menjar pastís de carn a París no siga que alguna deixebla de la pastissera tinga a mà la recepta i espere que algun incaut passe per la fonda i perda l'oremus amb el vi per acabar Déu sap com i no amb qui.