El conflicte bèl·lic s'estengué fins a la planura d'Almansa un dijous 25 d'abril de 1707 quan l'exèrcit aliat estava preparat amb 16000 hòmens procedents d'Anglaterra, Holanda, Portugal i Alemanya. En l'altre front, les tropes borbòniques formades per 12000 cavallers francesos i espanyols.
Però les tropes de l'Arxiduc Carles d'Àustria foren derrotades. La victòria permeté els felipistes ocupar València, Catalunya i Aragó. A més, es suprimiren els Furs, es crearen els decrets de Nova Planta i es perseguí la llengua autòctona.
La batalla està representada per l'anterior quadre que, actualment, es troba a la seu de les Corts valencianes, l'anomenat Palau de Benicarló.
Una dada important de la guerra és que Xàtiva fou incendiada per mantenir-se fidel a Carles II i, més tard, li canviaren el seu nom pel de San Felipe "por justo derecho de conquista". Per això, els anomenen socarrats.Així doncs, la visita s'inicià en el castell que es troba al damunt d'un gran penyó als afores de la ciutat. L'origen del castell és àrab però els cristians ja s'encarregaren en l'època medieval de millorar-lo. La reconstrucció es perllongà fins el segle XV, època en què Almansa pertanyia al marquesat de Villena.
En la següent imatge es pot comprovar la barbacana d'accés que s'utlitzava com a sistema defensiu. Després apareixen més fotografies que demostren la majestuositat del castell i com els alumnes es passegen per l'interior.
La casa que apareix en la següent imatge s'anomena Casa de los Enríquez de Navarra. Es tracta d'un palau civil construït en el segle XVII. Los Enríquez de Navarra, cavallers de Santiago i Montesa, posseeixen el títol d'Alcaides perpetus del castell d'Almansa des de 1624.
Convé destacar un altre edifici singular de la ciutat. L'Ajuntament d'Almansa que es coneix pel nom de Casa Grande, encara que és el palau dels Comtes de Cirat, capital de l'Alt Millars, ha passat per diverses mans al llarg de la història. El primer propietari fou Alonso de Pina, tot i que des del segle XV es troba documentada la família Ximén de Pina. El 1793 pertanyia al Comte de Cirat, Miguel Català i Calatayud, i posteriorment passà la propietat als marquesos de Montortal.
L'activitat va concloure en les escales d'accés al castell amb la lectura de diversos poemes que tracten els fets ocorreguts a Almansa. Es llegiren dos poemes de Vicent Andrés Estellés que parlen sobre la crema de Xàtiva, un de Bernat Artola anomenat "Llengües" i d'altre de Joan Valls que porta per títol "Canvi de llengua". Mentre es llegien sonava de fons la guitarra d'Alba Rodrígues que tocava la cançó dels Obrint Pas "Clavades al cor" o popularment coneguda com a "Tres segles".