ELS TROBADORS I LES TROBAIRITZ

Espere i desitge que aprofiteu aquest espai reservat per a vosaltres. Es tracta d'un recurs que es troba en la xarxa i que us servirà per a aprofundir i entendre millor la nostra cultura. A mesura que s'endinseu en el bloc trobareu més informació relacionada amb la nostra tasca educativa i també sobre notícies, articles, presentacions de llibres, espectacles teatrals, música...

dimecres, 2 de març del 2011

El nom de Guadassuar

El document escrit més antic que es conserva en què apareix el topònim de Guadassuar és de 1246 amb la variant Gudiasuar. D'altres formes que s'han registrat al llarg del temps són Cudiasuar, Guadaçuar i Godasaar.
Pel que fa al document, es tracta d'una sentència de Jaume I que obliga els cristians a restituir les terres que s'apropiaren per la força als seus propietaris musulmans en set alqueries d'Alzira:
"... habeant et percipiant hereditates suas in illis septem Alcheriis que vocantur Iegena, Albotayner, Axara, Aurin, Fantina, Gudiasuar et Terrachea...".

El Conqueridor parlava de diverses alqueries pròximes a Alzira: Xèxena, Albotaina, Xara, Orí, Fentina, Guadassuar i Tarragona, de les quals les quatre últimes s'ubicaven en l'actual terme de Guadassuar.
Ara bé, han existit d'altres alqueries pròximes al terme local segons la documentació a què s'ha tingut accés com, per exemple, Benirabea, Maranyent, Mulata, Ressalany, Prada, Paranxet, Cotes, Relama, Pujol i Cabanes.


Diversos són els estudiosos que han fet aportacions significatives a l'hora de cercar l'etimologia del nom del poble. I cal afirmar que és una tasca complexa perquè el nom pertany a una llengua no romànica que ja no es parla ací.
Un dels primers a proposar un significat fou Gaspar Escolano el 1611 quan afirmà que "los moros le llamaron Guedzucar, que quiere decir lugar sentado en la ribera del rio Xucar". Mentre que Pascual Madoz el 1845, en el seu Diccionario Geográfico creu que és "el nombre de un moro que habitaba esta villa, llamado Suárez, de cuya voz y la de Guarda, se ha formado aquel nombre".
És clar i evident que aquestes dues teories són innacceptables perquè no tenen cap rigor científic.

En canvi, Joan Coromines pensa que l'etim podia ser /uad asuar/ que significa 'riu de muralles' i Asín Palacios aporta el significat 'riu negre' arran de l'etim /uadi asuar/. Donen suport a aquesta teoria Antoni Alcover i Manuel Sanchis Guarner.
Una altra possibilitat assaja l'arabista Carme Barceló que afirma que la procedència del topònim és /wad aswà/ 'riu més pla, la part més plana d'allà el riu' i sembla encertada si es té en compte les característiques orogràfiques del terme de Guadassuar, vist des d'Alzira.
Així doncs, les teories sobre l'origen i la formació del nom del poble són diverses de la meteixa forma que les seues interpretacions. Però caldria donar-li més més importància a l'efectuada per Carme Barceló perquè és la més vàlida entre els estudiosos.

Per últim, caldria citar que la informació en què m'he basat per a escriure aquest apunt es basa en els estudis elaborats per Agustí Roig i J. Enric Mut al llarg de les últimes dècades.