ELS TROBADORS I LES TROBAIRITZ

Espere i desitge que aprofiteu aquest espai reservat per a vosaltres. Es tracta d'un recurs que es troba en la xarxa i que us servirà per a aprofundir i entendre millor la nostra cultura. A mesura que s'endinseu en el bloc trobareu més informació relacionada amb la nostra tasca educativa i també sobre notícies, articles, presentacions de llibres, espectacles teatrals, música...

dissabte, 14 de maig del 2011

Les restes de Benirrabea

Fa temps, molt de temps, que volia escriure un apunt sobre les restes que es van trobar en la partida del Pla de Benirrabea. Si encara no ho havia fet és pel temor perquè les imatges que s'hi publicaren animaren a presentar-se pels terrenys a més curiosos i possibles espoliadors. I és que l'accés era molt fàcil i sense vigilància.



A principis del 2010 vaig tindre coneixement que s'havia trobat una necròpoli, més gran que un camp de futbol, amb centenars de fosses en la partida abans mencionada. Es van trobar uns esquelets mentre es realitzaven unes excavacions per tal de construir un nou polígon industrial. I les obres es paralitzaren en el sector de les obres en què detectaren els ossos humans.





En el següent plànol realitzat a mà alçada es pot localitzar Benirrabea i d'altres alqueries pròximes al nucli de Guadassuar com, per exemple, Maranyent, Cabanyes, Tarragona o Prada. Es tracta d'un mapa de la Séquia Reial del Xúquer elaborat per Juan de Roxas el 1764. El mapa comprén el recorregut d'aquesta séquia tan important per a la comarca des de l'assut d'Antella fins el gual de Guadasuar o també anomenat cano. Però ací apareix fragmentat.



I l'assumpte em preocupà en veure que molts curiosos s'endinsaven dins la necròpoli, al igual que vaig fer jo, i que podia ser objecte de robatoris i destruccions mentre els investigadors realitzaven les tasques de recuperació i catalogació. En la següent imatge es pot veure el Molí Genís al fons i algunes de les fosses.

En la XIV Assemblea d'Història de la Ribera celebrada a Alginet el passat abril tingué lloc una ponència dels arqueòlegs encarregats de l'estudi dels cossos trobats i de les restes ceràmiques. Estaré pendent de les conclusions a què s'han arribat quan es publiquen. Però segons m'ha informat el cronista local, J. Enric Mut, els cossos són d'origen àrab i, per tant, anteriors a la vinguda dels cristians al llarg del segle XIII. En canvi, les restes ceràmiques més antigues que s'han trobat són d'origen romànic i, per tant, es pot deduir que l'alqueria ha estat poblada des de molts segles abans.
He d'assenyalar que al costat de cada cadàver, en una bossa plena d'ossos, vaig poder llegir unes anotacions fetes pels investigadors en què apareixien dates: 1155, 1168, 1194 o 1209. Supose que es tracta de l'any del naixement o de la mort. Cadascun dels cadàvers tenia una data. Fixeu-vos en les següents imatges i la corresponent bossa de plàstic.

El nom de l'alqueria Benirrabea prové de l'àrab i, segons l'arabista Carme Barceló, d'una família que residí a Alzira anomenada Bani Rabi'a. Aquesta informació es pot consultar a Toponímia aràbiga del País Valencià. Alqueries i castells. (1983). Aquest llibre és un gran recopilatori dels noms dels llocs d'origen àrab que es troben en terres valencianes.

L'anterior cronista local, Agustí Roig, aportà més dades sobre Benirrabea en Toponímia rural de Guadassuar (1992) i cite literalment " partida i séquia. Alqueria desapareguda convertida en partida del terme d'Alzira, la qual ha donat nom a una partida fronterera amb Guadassuar". A continuació afegeix informació extreta del Catálogo de los documentos del antiguo Reino de Valencia (1934) d'Ernest Martínez Ferrando en què apareix la "donació de terres en el Pla de Benirrabea" en el 1247. Les dades relacionades amb l'ocupació del territori pels colonitzadors també es troben al Llibre del Repartiment.

Una altra referència de l'alqueria té origen en Juan de Roxas. El 1765 cita que en aquest any "pertenexia a Tomàs Colomines, el qual tenia vot en el govern de la Séquia Reial. Per cert, en aquesta data afirma que Cabanyes encara estava habitada i anomena que el propietari és Antonio de Iudici. Diu que està despoblada Maranyent i que el propietari és Joseph Casasús. A més, assenyala que Tarragona, Monlleó, Prada i Mulata estan en ruïna.
A Les alqueries de la Ribera: assaig d'identificació o localització, els diversos autors de l'estudi entre els quals es troba Antoni Furió, afirmen que Benirrabea tenia 1 habitant en l'any 1400 segons el Llibre de la Peita que es troba a l'Arxiu Municipal d'Alzira i que el 1451 hi ha 8 exempts de pagar tributs. En aquesta última xifra s'inclouen les persones que vivien a Maranyent i Benirrabea.



Ara ja estic tranquil després d'haver estat uns dies recopilant la informació. Sols espere que us siga interessant i profitosa. Almenys jo m'ho he passat bé.

5 comentaris:

Francesc J. López ha dit...

Raül, molt bé. Es nota l'estima per la terreta i la curiositat intel·lectual.
Una abraçada

Carles Alós ha dit...

Raül, m'ha fet molta il.lusió aquesta entrada. Més en un poble on com disortadament deia Estellés per a referir-se al cap i casal " la gent crida i crema un llibre ".

Molt interessant els articles referits al poble, a veure si en fas algun de la presència dels Alòs a Guadassuar, que et pertany una mica.

Una abraçada, salut !

Raül Ibiza i Pujades ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris. Sens dubte, que m'encoratgeu per publicar altres apunts que sovint em passen pel cap. Però és que em falta temps. I de fet, tinc quasi enllestit un d'onomàstica medieval guadassuarenca des de fa mesos.

Una forta abraçada

Valencià 2n d'ESO ha dit...

Lluïset d'Algemesí

Molt interessant Raül.Ànim i continua amb eixe treball que fas al bloc. Salutacions

AK ha dit...

Si, si molt interessant Raül però, que si puges això d'Almansa que puga afegir fotos al treball. Jajaja