Unes poques oracions

Aquesta entrada del bloc està enfocada per als alumnes de 2n de Batxillerat. Es tracta d'unes quantes oracions que hauran de classificar (juxtaposades, els tipus de coordinades i subordinades) abans de tornar a la rutina el pròxim dimecres. Com que va de bo:

- No ho ha de saber ningú si tu no ho contes.

- Pere no ix de casa ni té la intenció.

- No solament parla anglés, sinó que també fa classe d'alemany.

- Era de complexió menuda; això no obstant, no s'espantava per res.

- Va manifestar que no diria res fins que arribara l'advocat.

- No ho saben; per tant haurem d'explicar-ho una altra vegada.

- Marc volia que li feren lloc.

- El joc consisteix en la resolució de tots els enigmes.

- Els països, els boscos dels quals estan amenaçats, han creat una organització.

- Ho hem fet com indiquen les instruccions.

- Els immigrants que vénen d'Àfrica són pobres.

- En eixir de classe, vam decidir anar de botigues.

- M'he comprat un ordinador atés que el necessite per a la feina.

- No t'ho hauria dit encara que ho haguera sabut.

- Maria parla molt perquè tothom la puga entendre.

Un altre 25 d'abril

En el dia de hui recordem la trista Batalla que tingué lloc a la ciutat d'Almansa (Albacete) el 25 d'abril de 1707. Tot començà quan morí sense descendència Carles II el 1700. Aquest fet obrí un conflicte successori entre l'arxiduc Carles d'Àustria i Felip d'Anjou, membre de la família reial francesa.

La Guerra de Sucessió que els va enfrontar acabà el 1715 amb la victòria del pretendent francés, que fou coronat amb el nom de Felip V de Borbó i que instaurà una monarquia despòtica fortament centralitzada.
El pretendent austracista trobà suport en la Corona d'Aragó, sobretot en les classes populars que s'anomenaven "maulets" i que confiaven en el fet que els alliberaria de la pressió senyorial que patien. No obstant això, també hi hagué partidaris de Felip que s'anomenaven "botiflers".
La Batalla d'Almansa i la caiguda de Xàtiva, entre altres coses, facilitaren l'annexió del Regne de València al de Castella. Posteriorment caigué Barcelona l'11 de setembre de 1714 i Mallorca, a mitjan 1715.

La conseqüència política directa de la derrota fou l'abolició dels Furs, és a dir, la desaparició del règim jurídic propi per mitjà de la instauració del Decret de Nova Planta i l'anul·lació de les institucions d'autogovern: Corts, Generalitat...
En l'aspecte sociolingüístic, el català és l'única llengua de la vida diària fins a ben entrat el segle XIX, a excepció dels funcionaris forans i la minoria il·lustrada que resideix en el nostre territori. La major part de la població era analfabeta i no entenia ni parlava una altra llengua que no fóra el català. En aquest sentit, la castellanització fou progressiva i es consolida perquè el castellà guanya terreny (organismes oficials, literatura, ensenyament...) i la llengua del poble queda reduïda a usos familiars, tot i que s'han trobat nombrosos dietaris, llibres de memòries, etc  en què empraren el català.

Arran de la guerra es consolidà la incorporació de la Catalunya Nord a França i Menorca passà a mans angleses pel Tractat d'Utrech. En canvi, l'Alguer fou cedida a la casa de Savoia pel Tractat de Londres.

El pròxim dissabte, 28 d'abril, es realitzarà la tradicional manifestació a València que organitza ACPV per tal de commemorar els esdeveniments que ocorregueren arran de la implantació del Decret de Nova Planta.
A continuació, es pot escoltar la cançó "Romanç de cec" del grup Al Tall que parla dels fets mencionats anteriorment. Després, es troba la cançó "Tres segles" dels Obrint Pas que també recorda aquestos fets.

Recursos tipogràfics

Els recursos tipogràfics tenen com a objectiu millorar la llegibilitat i la comprensió d’un text. Cal destacar els següents:

Els dos punts [:]

a) Presenten enumeracions. Tenim les següents fruites: taronges, pomes, peres i plàtans.

b) Presenten una citació textual. Fuster va dir: “un bon llibre sempre és una provocació”.

c) Presenten una explicació, un exemple, etc. El títol pot ser de dos tipus: temàtic o remàtic.

Els punts suspensius […]

a) Indiquen que una enumeració queda inacabada. He llegit novel·la, poesia, assaig…

b) Indiquen una suspensió del pensament. Jo diria que… però no importa.

El guió [–]

a) En un diàleg, presenta la intervenció dels interlocutors. - Vine! -li va dir.

b) Delimita una observació dins l’oració. És conegut el cas del Levante EMV -diari valencià- actual.

Els parèntesis ( )

Indiquen un aclariment, una dada independent de l’estructura del text. Joan Fuster (1922-1992) és un dels escriptors més importants en la nostra llengua.

Les cometes “ “ ‘ ‘

a) Indiquen citació textual. Fuster va dir: “un bon llibre sempre és una provocació”.

b) Indiquen que un text ha estat pulicat dins d’un altre text, per exemple, un article dins d’una revista, el títol d'un poema i el seu llibre, etc. "Els amants" és un poema del Llibre de meravelles.

Els claudàtors [ ]

Indiquen que s’ha suprimit un fragment del text. Quan es va decobrir la causa del tumor […] Actualment, ja s’investiguen nous medicaments que podrien minimitzar els seus efectes negatius.

La negreta

S’usa per a ressaltar i fer visible immediatament un terme del text, pot tindre un valor modalitzador.

La cursiva

a) Té com a finalitat emfatitzar una paraula: estrangerismes, cultismes, col·loquialismes, vulgarismes, etc.

b) També s’usa en els títols d’una obra. Serveix per a marcar l’ús irònic d’una paraula o expressió.

c) En textos acadèmics s’utilitza per remarcar l’ús metalingüístic d’una paraula.

Sant Jordi, 23 d'abril

Demà és la diada de sant Jordi, moment en què es celebra el dia del llibre a nivell internacional. Mentre que a Alcoi els Moros i Cristians desfilen pels seus carrers, a Catalunya  les editorials mostren les noves publicacions, els escriptors signen els seus llibres i, sobretot, les persones que s'estimen es regalen roses i llibres.

No obstant això, al País Valencià sols celebrem, generalment, el dia del llibre. En canvi, el Centre Octubre ho celebrarà amb una gran festa que comptarà amb la presència dels següents escriptors: Xavier Aliaga, Núria Cadenes, Gemma Pasqual, Joan Garí, Vicent Penya, Isabel Robles, Jaume Pérez Muntaner, Pere Bessó, Raquel Ricart, Aureli Silvestre, Francesc Mompó, Joaquina Barba, Esperança Camps, Manuel Molins, Lluís Miret, Rosa Roig, Josep Lluís Roig, Pepa Úbeda, Sico Fons, Salvador Company, Josep Guia, Josep Ballester, Carme Miquel, Joan Navarro, Lluís Roda, Jordi Sebastià, Manuel Rodríguez Castelló i Alfons Llorenç entre molts altres, que ens llegiran un fragment de la seua obra.

Finalment, Pau Alabajos farà un tast del seu darrer disc "Una trista, una amable, una petita pàtria".

Estellés en Dossiers.

El programa Dossiers de Canal Nou emeté fa uns quants caps de setmana un interessant reportatge titulat "Estellés, poeta de meravelles" en què es tracta la figura del poeta Vicent Andrés Estellés. Dossiers el recordà en el dinové aniversari de la seua mort amb un bonic documental on s'escolten les veus de diversos estudiosos de la seua obra poètica com, per exemple, Jaume Pérez Montaner i Josep Palomero; també intervenen els cantants valencians Paco Muñoz, Ovidi Montllor, Xavi Sarrià i Pau Alabajos que han musicat diversos poemes seus i que parlen de la importància del poeta més destacat que ha donat les nostres terres des d'Ausiàs March. Fins i tot, apareixen els fills i els néts del poeta de Burjassot que parlen de les vivències passades en companyia seua.

De tots és sabut que Estellés escrivia de nit. La tranquil·litat d'aquest moment facilitava que el seu talent poètic eixira a la llum. No es tracta d'una llenguatge artificial. Tot el contrari, en les seues composicions féu servir paraules quotidianes, les heretades de pares a fills, d'avis a néts en la seua localitat natal i en la comarca de l'Horta de València.

Els diversos temes que elegeix giren entorn, bàsicament, de l'amor, el sexe, la mort i la ciutat amb una forma novedosa a partir del lèxic triat, d'una abundant adjectivació i la constant aparició de metàfores.

Ara, la seua veu és senzilla, íntima i directa perquè parla des del propi interior amb un fort sentiment per expressar tot allò que l'angoixa. Perquè la veu d'Estellés pren força en una època molt complicada. La postguerra és, sobretot, misèria, censura i repressió. I tria la llengua del poble per a parlar al poble. En aquest sentit, ell és un abanderat del sentíment cívic i col·lectiu valencià.

A continuació apareix l'enllaç al reportatge:

http://www.rtvv.es/es/Dossiers/Dossiers-Estelles-poeta-meravelles-Cap_13_669663038.html

Primer intent d'ascensió a la Serra del Sit

En el dia de hui, després de recuperar-me totalment de la llarga lesió a l'esquena, he intentat pujar a la imponent i majestuosa Serra del Sit en companyia d'uns experts coneixedors de la zona: Busqui, Fernando, Juan i Maria Jesús, tots ells companys de l'institut. I dic intentar perquè, al remat, no hem pogut abastar el cim perquè ens ha faltat un poc de temps.

Així que, malauradament, hauré d'esperar unes setmanes més per a aconseguir veure des de dalt allò que tant observe tots els dies des de l'institut.

L'estudiós Brauli Montoya assenyala en Història de la llengua catalana en un territori de frontera: Petrer, que el topònim Sit té dos possibles orígens. En aquest sentit, fa referència a Juan Luis Román del Cerro, el qual proposà en el 2003 que aquest topònim és d'origen indoeuropeu i berber. Segons ell, Sit vindria de les formes comunes a íbers i berbers [zin] o [zi]; posteriorment, els àrabs assimilarien el nom escoltat a una paraula seua sayyid, o sidi que vol dir "senyor". Així, aquesta paraula s'ompliria de sentit en observar que es tractava de la muntaya que senyorejava tota la vall.
No obstant això, la segon hipòtesi pertany a l'arabista Mikel Epalza que considera que l'etimologia és àrab i, a més, sosté que es refereix a l'últim senyor alhomade de la zona: Ab Zayd. Quan parla que també pot tindre el significat de "llop" és perquè la Silla de Sit té forma de cap de llop, concretament el llom de l'animal gitat en terra, si es mira des de Monòver o Elda.

A més a més, el Sit no té res a veure amb el cavaller medieval castellà, Rodrigo Díaz de Vivar, tal i com actualment pronuncien el nom de la muntanya molts dels habitants de la Vall. I és que, a Petrer i a la conurbació que conforma amb Elda, és comuna l'errada de confondre la serra amb el Cid. El fet és que hi ha nombrosos cartells locals i autonòmics que no informen correctament del topònim i que augmenten la confusió.
Fins i tot, el filòleg petrerí Vicent Brotons afirma que Enric Valor no estimà oportú que aquesta serra apareguera en la seua obra narrativa per tal d'evitar expectatives negatives, ja que en l'època franquista es va utilitzar el nom del cavaller medieval amb la intenció que cresquera la unió del sentiment espanyolista entorn d'aquest personatge.