El programa Dossiers de Canal Nou emeté fa uns quants caps de setmana un interessant reportatge titulat "Estellés, poeta de meravelles" en què es tracta la figura del poeta Vicent Andrés Estellés. Dossiers el recordà en el dinové aniversari de la seua mort amb un bonic documental on s'escolten les veus de diversos estudiosos de la seua obra poètica com, per exemple, Jaume Pérez Montaner i Josep Palomero; també intervenen els cantants valencians Paco Muñoz, Ovidi Montllor, Xavi Sarrià i Pau Alabajos que han musicat diversos poemes seus i que parlen de la importància del poeta més destacat que ha donat les nostres terres des d'Ausiàs March. Fins i tot, apareixen els fills i els néts del poeta de Burjassot que parlen de les vivències passades en companyia seua.
De tots és sabut que Estellés escrivia de nit. La tranquil·litat d'aquest moment facilitava que el seu talent poètic eixira a la llum. No es tracta d'una llenguatge artificial. Tot el contrari, en les seues composicions féu servir paraules quotidianes, les heretades de pares a fills, d'avis a néts en la seua localitat natal i en la comarca de l'Horta de València.
Els diversos temes que elegeix giren entorn, bàsicament, de l'amor, el sexe, la mort i la ciutat amb una forma novedosa a partir del lèxic triat, d'una abundant adjectivació i la constant aparició de metàfores.
Ara, la seua veu és senzilla, íntima i directa perquè parla des del propi interior amb un fort sentiment per expressar tot allò que l'angoixa. Perquè la veu d'Estellés pren força en una època molt complicada. La postguerra és, sobretot, misèria, censura i repressió. I tria la llengua del poble per a parlar al poble. En aquest sentit, ell és un abanderat del sentíment cívic i col·lectiu valencià.
A continuació apareix l'enllaç al reportatge:
+124.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada