En aquest apunt vull parlar de la gran i enorme intoxicació que està patint la nostra societat després d'adquirir en propietat gairebé exclusiva el Pare Noel, la festivitat de Halloween, els dies de la mare o el pare. També em referisc al dia dels enamorats del qual parlaré a continuació, doncs molta població creu erròniament que és el dia de sant Valentí, és a dir, el 14 de febrer. Tot i que des de l'època medieval els valencians hem celebrat la festivitat dels enamorats o també anomenada mocadorà el 9 d'octubre, això és, el dia de sant Donís. La tradició assenyala que els hòmens regalen a les seues parelles un mocador per al coll, el qual embolica uns dolços de massapà cru, de diferents formes i colors, que representen les fruites i hortalisses de l'horta de València, totes elles envoltant dues figures més grans i principals fetes de massapà cuit: la piuleta i el tronador.
Segons diu la llegenda, els massapans representen els fruits de l'horta de València que les valencianes van oferir al rei Jaume I i a la reina Na Violant d'Hongria el 9 d'octubre del 1238, quan després de la conquesta entraren a la ciutat de València.
Posteriorment, la vesprada del 9 d'octubre de 1526 va haver-hi un accident pirotècnic en què van morir diverses persones i es van cremar 20 cases a la zona del Mercat. Així doncs, es fixa l'origen de la piuleta i el tronador en aquesta data ja que Carles III va prohibir fabricar pirotècnia. En resposta a aquest fet, els forners valencians van idear uns dolços de massapà que representaven els coets prohibits, i els van donar forma de petards, piules i trons; segons diuen molts, també representaven els òrgans sexuals masculins i femenins per la seua forma característica. És per això, que els valencians i les valencianes durant molt segles han considerat el 9 d'octubre com el dia per a celebrar la festivitat dels enamorats. Ara sembla que les coses han canviat, bé per desinformació, bé per desarrelament de la cultura pròpia.
Per acabar l'apunt, voldria citar un dels poemes més importants de Vicent Andrés Estellés: Els amants.
ELS AMANTS
La carn vol carn (Ausiàs March)
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
+124.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada