ELS TROBADORS I LES TROBAIRITZ

Espere i desitge que aprofiteu aquest espai reservat per a vosaltres. Es tracta d'un recurs que es troba en la xarxa i que us servirà per a aprofundir i entendre millor la nostra cultura. A mesura que s'endinseu en el bloc trobareu més informació relacionada amb la nostra tasca educativa i també sobre notícies, articles, presentacions de llibres, espectacles teatrals, música...

dijous, 28 de juliol del 2011

Els senyorius de Cotes i Pardines

En aquesta ocasió m'agradaria aprofundir sobre els senyorius de Cotes i Pardines, actualment inclosos dins del terme d'Algemesí. I és que conec les restes d'aquests poblats des de ben menut, concretament unes parets que s'alcen vora dos camins que en moltes ocasions he freqüentat i que sempre m'han intrigat.
La paret de Cotes s'alça en el camí d'eixida del Cementeri nou de la ciutat, molt a prop de la multinacional Arròs Sos. Mentre que la paret de Pardines es troba molt pròxima a Cotes, concretament en la CV-516 que enllaça l'empresa mencionada anteriorment i Albalat de la Ribera.

Josep Enric Estrela, estudiós algemesinenc, fa uns anys que recopilà les idees expressades per diversos autors sobre el significat del nom Cotes.
Així, Coromines en el seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana el considera descendent i una prolongació normal en mossàrab de COS, COTIS (pedra d'esmolar).
En canvi, Alcover pretén derivar-lo del preromà COTTU (pujol) que ha donat en castellà "cueto".
I Carme Barceló afirma que Cotes prové de l'ètim àrab "qutca" (parcel·la, tros de terra) com a origen i que després, en època cristiana, hauria sofert una pluralització.
Aquestes teories sols signifiquen que a hores d'ara encara no està massa clar el significat d'aquest topònim ja que es fa difícil conéixer l'etim exacte d'una llengua que no es parla actualment.


Els autors de Les alqueries de la Ribera: Assaig d'identificació i localització han trobat un primer document en què apareix citat el nom d'aquest lloc. Es tracta del Llibre del Repartiment i la data és del 15 de novembre de 1243: "a Berenguer Rubei l'alqueria de Cotes". En el registre del morabatí apareix que el 1373 hi ha 23 persones censades, el 1563 compta amb 64 veïns, el 1609 habiten 90 persones, el 1617 està despoblat mentre que el 1646 té 12 veïns.

Cal afegir que Cotes va pertànyer al comte de Cocentaina, Lluís Corella, i que el 1474 pledejà amb Algemesí pel govern de la Séquia Reial. També és important mencionar que el 1620 fou venut per Miquel Falcó a la ciutat d'Algemesí.
A continuació es pot veure una imatge sobre la paret que encara es conserva d'aquest senyoriu on s'han trobat restes aequeològiques d'origen ibèric.


Pel que fa a Pardines, s'han trobat restes ibèriques, romanes i musulmanes. Ara bé, no se sap l'origen del nom encara que sembla romànic.
En canvi, la primera constància que es té d'aquest senyoriu apareix al Llibre del Repartiment, en concret el 7 d'agost de 1238 quan hi ha una donació "a Eiximén d'Urrea l'alqueria de Pardines vora Trullàs". Convé assenyalar que Trullàs fou una alqueria que se situa entre Sollana i Albalat de la Ribera.
En la col·lecció documental  de l'Arxiu de la Corona d'Aragó referent al Regne de València, preparada per Martínez Ferrando es pot llegir:" donació d'una heretat entre Pardines i Alzira, a la vora del Xúquer, a Andreu Arnedo" el 18 d'octubre de 1277. Uns anys després, el 29 d'abril de 1280 es cita en el mateix document: "ordre dels justícies d'Alzira, Cullera i Corbera de prohibir el pas per l'heretat que Andreu Arnedo té a Pardines".
A més, segons consta a l'Arxiu del Regne de València, Pardines comptava amb 39 cases en el 1510 que, sens dubte, és una quantitat important de construccions per a l'època.


Pardines fou pretesa pel cavaller n'Alfons Llanós en el temps del repartiment de les terres a càrrec dels cristians. Segons consta al llibre de les Trobes va pertànyer a Pere Jofré i al marqués de Bèlgida, qui cobrava els delmes dels fruits i, per tant, exercia de senyor feudal. Més tard, formà part del senyoriu del comte de Cocentaina i dels Falcó de Belaochaga al igual que Cotes. Després, en 1704 hagué de pledejar amb el duc d'Albalat per a poder impartir justícia en el seu terme.


Es pensa que la paret que resta era de l'església però no es pot assegurar totalment. A més, el retaule que hi havia en el seu interior es conserva actualment a la basílica de sant Jaume d'Algemesí en un altar lateral.

D'altra banda, Vicent Castells  assenyala  al Paisaje agrario de Algemesí que Pardines s'incorporà a Algemesí en el 1618 i que actualment es manté el topònim com a nom d'una partida i el d'un camí secundari que uneix la localitat amb Albalat.
J.E. Estrela afegeix en Aproximació a la toponímia d'Algemesí que el 1620 Algemesí s'havia annexionat ambdós senyorius, Cotes i Pardines, els quals a causa de les riuades i de les malalties produïdes pel conreu de l'arròs (paludisme tercianes) anà minvant la seua població fins que a principis del segle XVIII foren despoblats.

Sense res més que dir, sols desitge que la informació que ací ha aparegut haja sigut profitosa.

dimecres, 27 de juliol del 2011

Xavi Castillo actua a Guadassuar

Els festers de Sant Roc 2011 de Guadassuar han convidat Xavi Castillo perquè actue al nostre poble el pròxim divendres 29 de juliol. L'espectacle tindrà lloc a la sala Rex i començarà a les 22 hores. Cal assenyalar que les entrades estan totes venudes des de fa mesos i que la seua visita ha alçat molta expectació perquè sols l'han vist pel poble en una ocasió, Xonan el guerrer, i la gent té moltes ganes de veure'l ací sense haver de desplaçar-se.

Els festers d'enguany s'han caracteritzat per organitzar grans esdeveniments (que bé que queda aquesta paraula). Feia anys que no havia eixit un grup de joves tan treballadors i amb bones idees. En aquesta ocasió crec que també han encertat portant a la companyia teatral Pot de Plom que és dirigida per Castillo.

En el següent vídeo apareix Xavi Castillo comentant la notícia sobre la dimissió de Camps. Intuïsc que en l'espectacle del divendres en farà referència i, per això, publique el vídeo.


Si esteu interessats en conéixer més coses sobre aquesta companyia teatral, només heu de punxar en el següent enllaç.


Vull també que veieu un altre video. En aquest cas podeu escoltar la cançó que el grup Al Tall li dedicà a Camps abans de les eleccions. La cançó s'anomena "Romanç contra Camps" i és una crítica sobre la política realitzada per l'anterior president de la Generalitat.
Sembla que els blavencians no l'escoltaren perquè el tsunami blau arrassà en les darreres eleccions.


Bon vent i barca nova!

dimarts, 19 de juliol del 2011

Bici, torres i casalots.

Després de deixar un temps inactiu el bloc a causa d'una lesió en l'esquena que m'ha impedit fer vida normal i, sobretot, gaudir de la bicicleta ha arribat el moment de publicar un apunt que he tingut en ment des del passat mes d'abril. La ruta té 25 quilòmetres i és fàcil, de baix nivell perquè és completament plana i molt tranquil·la ja que discorre per carreteres secundàries. Això sí, en el seu trajecte es descobriran unes torres i uns quants edificis singulars i estèticament bonics repartits pels termes de Guadassuar, lloc des d'on s'inicia, i els d'Alginet, Benifaió i Algemesí. La durada de la ruta pot oscil·lar entre 2 i 2'30 hores.

Així doncs, el recorregut comença a Guadassuar i voreja la Séquia Reial del Xúquer durant uns 3 km al pas pel seu terme. Aquesta séquia fou construïda durant el regnat de Jaume I en el segle XIII i aprofitava part del trajecte d'una anterior séquia d'origen àrab. Gràcies a aquesta obra hidràulica la Ribera del Xúquer ha evolucionat en el terreny agrícola i econòmic.
Una vegada s'han completat els primers cinc minuts del recorregut es passa pel costat de la casa Roncal, suposadament edificada a principis del segle XX i d'estil modernista. Es pot veure aquest edifici en la següent imatge.

A continuació, es segueix la carretera que uneix Guadassuar i Alginet. Es creua el riu Magre o també anomenat Sec com a conseqüència de l'escassa aigua que porta en la majoria de l'any i 10 minuts després s'arriba a la finca que en els anys 50 fou del torero Paco Camino i des d'on es veu la Torre Borrero, segona parada de la cicloruta. Aquesta torre defensiva es troba rehabilitada i encara que ha patit modificacions manté les quatre plantes.



Després es segueix la séquia de Sollana que naix de la Séquia Reial i es troben diverses cases d'horta centenàries d'entre les quals destaca l'anomenada popularment com a casa de les cent finestres.


Més tard apareix per l'hortizó les sis altures de la torre Luengo  que rep el nom del seu primer propietari Baltasar Luengo, natural d'Alginet. La construcció pot tindre perfectament més de 150 anys i manté l'escut d'armes com es pot apreciar en la fotografia. En l'actualitat la torre, les cases i les terres estan repartides entre diferents famílies siga el cas de Maria Rosa Dalmau i d'altres.








Després es  busca el camí de Benifaió que és una via secundària que enllaça Algemesí i Benifaió i pel qual es troba la casa on Teodor Llorente s'inspirà per escriure el poema "Vora el barranc dels Algadins". En l'actualitat la zona és un planura plena de tarongers per on discorren diverses séquies cap a la marjal.
A més, hi ha una fotografia d'un panell ceràmic de la Mare de Déu de la Salut, patrona d'Algemesí, ja que els actuals propietaris són d'aquesta ciutat.



Des d'aquest punt es contempla la serra de Corbera. Des de l'esquerra cap a la dreta es troben els següents pics: la Ratlla, la Creu del cardenal, l'Ouet i el Cavall Bernat.


La següent casa s'anomena Hort del Sord i des de fa més de 100 anys és propietat de la família Pujades Ferragut. Hui en dia encara no es coneix el motiu pel qual s'anomena així.
Aquesta casa es troba en un dolent estat de conservació a causa dels nombrosos robatoris i diversos incendis. Però tingué molta importància en les primeres dècades del segle passat perquè el seu propietari exportava taronges a diversos punt d'Europa com, per exemple, Anglaterra.






L'excursió continua i 5 minuts després està l'Hort del Cadirer. La casa com es pot comprovar en la imatge té un estil particular i també té una torre.

I molt prop d'ací es troben les parets que encara es conserven de les alqueries de Cotes i Pardines que en una pròxima entrada del bloc es tractaran.

Per concloure aquest apunt, podeu escoltar la versió musical del poema "Vora el barranc dels Algadins" a càrrec de Paco Muñoz i també podeu llegir-lo.



Vora el barranc dels Algadins
hi ha uns tarongers de tan dolç flaire
que per a omplir d'aroma l'aire,
no té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas, i el mas té dins
volguts records de ma infantesa;
per ells jo tinc l'ànima presa
vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc cels Algadins,
s'alcen al cel quatre palmeres;
lo vent, batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, millars de teuladins
fan un soroll que el cor enxisa.
¡Qui ouir pogués sa xillerissa
vora el barranc dels Algadins!

Vora el barranc dels Algadins
l'aigua corrent los camps anega;
en sos espills lo sol llampega,
i trau l'arròs verdosos brins.
Sona el tic-tac en los molins;
i al caure el sol, caçadors destres,
a joca van d'ànecs silvestres
vora el barranc dels Algadins.

Vora el barranc dels Algadins
mourà demà les palmes l'aire,
li donaran los horts son flaire,
i sa cantúria els teuladins.
Lo mas demà guardarà dins
dolços records i imatges belles;
¡jo no podré gojar ja d'elles
vora el barranc dels Algadins!

dissabte, 16 de juliol del 2011

Abans del foc

Quan arriba l'estiu la temperatura puja i malauradament el bosc es crema any rere any. I els exemples els tenim tots els estius i, fins i tot, durant altres èpoques de l'any.
I és que quan les flames socarren els arbres també desapareixen les plantes, algunes d'elles autòctones, la fauna ha de canviar el seu hàbitat, es destrueixen camins, dreceres, etc i tot el paisatge verd canvia pel negre.
Abans que el foc faça més malany a les nostres serres, muntanyes, turons i cims m'agradaria que escoltàreu la següent cançó titulada "Després de foc". Aquesta cançó fou composada i cantada pel grup Atzukak després que el foc cremara part de la Vall d'Albaida el passat estiu.


Veure el vídeo em provoca una gran emoció. La música i la lletra són boniques. En canvi, els motius pels quals aquest grup d'Ontinyent l'ha realitzada són tristos ja que el bosc que ha crescut al llarg de moltes dècades ha desaparegut en qüestió de minuts.

Espere i desitge que els piròmans i els especuladors que provoquen els incendis es cremen.

Visca la terra verda i lliure!!!!