ELS TROBADORS I LES TROBAIRITZ

Espere i desitge que aprofiteu aquest espai reservat per a vosaltres. Es tracta d'un recurs que es troba en la xarxa i que us servirà per a aprofundir i entendre millor la nostra cultura. A mesura que s'endinseu en el bloc trobareu més informació relacionada amb la nostra tasca educativa i també sobre notícies, articles, presentacions de llibres, espectacles teatrals, música...

dimarts, 28 de juny del 2011

Dos fulls informatius de Teresa de Cofrents i de la Vall d'Aiora.

L'alumna Iris Jiménez Orts de 3r ESO C confeccionà fa un temps aquest full informatiu sobre el seu poble, Teresa de Cofrents, que es troba a escassos quilòmetres d'Aiora.
En aquest tríptic l'autora exposa la localització del poble, la història, les festivitats, la gastronomia i unes notes sobre la flora autòctona.



En canvi, Ana Rueda Muñoz elaborà un full informatiu en què exposa un passeig al llarg de tots els pobles que conformen la Vall (Aiora, Zarra, Teresa de Cofrents, Xalans, Xarafull i Cofents) per mitjà de 20 mosaics que expliquen la història valenciana durant l'època morisca  i que es troben repartits entre els diversos pobles.

PQPI connection

La revista Caramba de l'IES Fernando III d'Aiora ha vist la llum al final de curs. Per aquest motiu vaig decidir escriure una brevíssim relat que tinguera un poc d'humor, ironia i unes gotes d'intriga. El títol l'he copiat d'una novel·la recent i m'ha semblat idoni perquè els alumnes del PQPI d'Aiora són molt perillosos. 

PQPI Connection
Una història de misteri i d'humor que comença malament i acaba pitjor

L'ambient que es respirava el primer dia de classe era fresc i gelat. La humitat penetrava per tot arreu. A més, la presència de la boira impedia la visibilitat de l'edifici que es troba en la part superior de la muntanya. Des d'aquest punt es podia contemplar un castell que es va construir fa un grapat de segles per tal de defensar els habitants de la localitat dels atacs d'anteriors civilitzacions. Aquest castell es troba deshabitat i en un mal estat de conservació en aquests moments.
A la costa d'on ell prové, la calor encara es gaudeix amb certa alegria i el contrast de temperatures li provoca un estat d'ansietat constant.

Passaren els dies i les setmanes i un grup de joves procedents dels diversos pobles que conformen la vall aconseguiren fer-se amics després de compartir molt de temps junts. La colla estava formada per sis xics i dos xiques que des de l'inici del curs acadèmic havien destacat negativament per les seues dolentes accions. Havien estat castigats i en alguna ocasió expulsats per no complir el RRI (Reglament de règim intern).
Cadascun d'ells tenia uns objectius i uns interessos diferents. Tanmateix decidiren aliar-se per fer de la seua colla un grup mafiós que obtinguera ingressos i que causara el terror per la comarca. I així comença aquesta història.
El cervell de la colla, Maties, organitzà una acció important amb la intenció d'aconseguir molts diners. Al llarg de tota una nit furtaren 10 tones de mel dels dipòsits que fa servir la Cooperativa per emmagatzemar aquest fluïd tan valuós. Ràpidament vengueren la mel en el mercat negre i obtingueren 2 milions d'euros que destinaren a la compra de diversos apartaments, dos cotxes de luxe i una furgoneta blindada. Més tard, diversificaren les operacions i aconseguiren robar de les instal·lacions de grans multinacionals ubicades a la vall plaques solars, aerogeneradors, ordinadors i, fins i tot, un aparell que copiava les targetes de crèdit. A continuació ampliaren el negoci amb el robatori del senyal per satèl·lit de tota la comarca. Així, coneixien de primera mà les actuacions de la policia i la Guàrdia Civil que, per cert, els seguien la pista des que començaren les seues operacions. Ocorre que els paratges i les muntanyes que envolten la ciutat els servien d'amagatall després de cada acte delictiu i es feia molt complicat localitzar-los.
Les malifetes eren constants i pel que sembla el grup s'havia eixamplat amb quatre membres més. Aquests últims foren els causants dels segrestos del seu tutor i del conserge del centre. Demanaren 300 000 euros per les seues vides, sinó els amputarien les extremitats. I és que ambdós havien rebut cartes amenaçadores que els exigien una gran quantitat de diners en metàl·lic.

La premsa autonòmica i nacional es va fer ressò d'aquest grup mafiós i les forces policials assetjaren la vall fins que, un dia de juny, quan la calor es feia insuportable, les notícies confirmaren l'alliberament dels dos segrestats i la detenció de tosts els membres de la banda. Durant mesos s'havien instal·lat prop d'una coneguda cova anomenada “don Juan” per on l'aigua del riu Xúquer discorre cristal·lina formant un canyó de gran bellesa paisatgística.
Una vegada tots els delinqüents foren repartirs entre les presons estatals, els obrers iniciaren la búsqueda dels diners que els lladres de la vall havien aconseguit al llarg de l'any. Sí, es tractava de molts diners que havien amagat prèviament a l'edifici. Per aquest motiu, els enviats de la Conselleria es dedicaren a destrossar l'institut al llarg de tres mesos sense importar-los fer soroll. La sorpresa fou quan trobaren dins l'estructura de l'edifici una caixa forta amb milers de milions d'euros i diversos ossos humans que, segons la policia, pertayien als autèntics i vertaders alumnes del PQPI. La policia havia batejat l'operació com a “PQPI connection”.
Hui en dia encara es recorda a la vall la magnitud d'aquest succés. L'impacte fou brutal i cada any, durant el procés de matrícula, es prenen mostres d'ADN per a identificar cadascun dels alumnes matriculats a l'institut.
En la memòria del poble ha quedat la següent dita: “home roig i gos pelut abans mort que conegut” que es refereix al cap dels mafiosos que viu en completa llibertat en un edifici públic de l'avinguda de Campanar de la capitat valenciana. El seu nom és Alessandro Fontana i prové de Sicília, on va aprendre a actuar sense pietat.
Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

divendres, 17 de juny del 2011

Imatges de l'eixida per València. 3r d'ESO

A continuació he publicat diverses fotos que vaig realitzar al llarg de l'excursió que realitzàrem a València per tal de conéixer la ciutat i, a més, tindre contacte amb les obres i els autors de la nostra literatura medieval. En les següents imatges es poden veure les Torres de Serrans, la porta de la Catedral per on s'accedeix a la tomba d'Ausiàs March, un palau cavalleresc,  un retaule ceràmic situat en la fassana de l'església de sant Nicolau, la casa on residí Jaume Roig, la Llotja i la Sala daurada, el soterrani i el terrat del Centre Octubre.













Espere que us hagen agradat.

divendres, 10 de juny del 2011

Diverses històries de por, terror, misteri dels alumnes de 1r d'ESO. (IV)

La creu agarradora
El cementeri nou de Gandia cau a l'altre cantó del riu Serpis, fora vila, com la resta de cementeris metropolitans. Doncs bé, trobant-se una colla d'alumnes de l'institut d'aquesta ciutat de la Safor en eixir de classe com cada dia, després d'haver llegit, o havent-los contat un que l'hauria llegida, una història de cementeri, i comentant-la entre ells amb cert neguit no desproveït de morbositat, n'eixí un d'atrevit que féu una juguesca contra els altres. Ell s'hi jugava el cap d'un dit que passaria una nit sencera al cementeri dormint al costat de la tomba que volgueren.
- I no eixiràs fins que canten els gallss!
A tot digué que sí el jactanciós. I en fer-se fosc, prenent el camí vell d'Oliva, cap allà que se'n van…


Pablo Martínez Estruch (1r ESO A)

Quan vam arribar, vam veure moltes, moltes tombes. El xiquet que s'anomenava Joan no sabia quina tomba elegir. El seu amic Pere li va dir que la més propera a la porta no perquè podia entrar algú persona i tindre un ensurt. També li van dir: tin cura amb els llops que per la nit, quan hi ha lluna plena apareixen els cementeris.
Joan va elegir una tomba molt vella.
Eixa nit va anar amb una manta i una llanterna. Havia núvols grisos i lluna plena.
A mitjan nit van eixir dos braços d'una tomba i van ofegar Joan.
Al matí següent, el seu amic Pere va anar al cementeri i va veure a Joan mort. Ja no saberen res de com va ser.



Noelia Torrella (1r ESO A)

...estant allí els amics del xiquet li van preguntar al costat de quina tomba anava a dormir aquella nit. El xiquet es quedà uns minuts pensatiu i de sobte va dir que volia queda-se en la de la seua mare.
-La teua mare està morta? Va preguntar Carles, un dels seus amics.
Sí, va pujar a una avioneta i es va suïcidar. Ningú ho sabia.
-I si no ho sap ningú com és que està soterrada en aquest cementeri?- va afegir Lucía.
  • Pagant un capellà. No vam voler dir-li-ho a ningú.
Canviant de tema Elena va insistir en el fet de dormir sol al costat de la tomba de la seua mare. I ell respongué: és la persona que més vull.
Tots els seus amics es van acomiadar d'ell amb molta llàstima, excepte sandra que decidí quedar-se amb ell. Tots els amics perquè marxara però era molt cabuda.
Dit això, tots se n'anaren i ells dos es quedaren. A continuació es dirigiren cap a la tomba de la mare de Rubén quan van escoltar unes veus molt rares. Però Sandra el va abraçar sense poder evitar-ho i així arribaren fins a la tomba.
Allí escoltaren la veu de nou i Sandra digué:
  • Tinc molta por, vull anar-me'n d'ací.
  • No patisques, jo et cuidaré. Va dir Àngel amb amabilitat.
Sandra no aguantà més i va eixir corrent. Aleshores aparegué u home amb el cabell negre, texans mig trencats i una jaqueta on es podia llegir “Guàrdia”. Aquest home digué:
  • On vas xiqueta?. Estàs sola?
  • Vinc amb un amic, respongué.
  • Qui eres?
  • Sóc el guardià del cementeri. Però què féu ací, de nit i sols?
  • Tenim molta poooooor. Hem escoltat unes veus.
  • Ahhh, no us preocupeu perquè hi ha molts llops.

Així que decidiren anar-se'n i perdre la juguesca.
Al matí següent van quedar amb els seus amics. Àngel i Sandra els van explicar tot el que va passar. Ells ho van entendre i digueren que no passava res.

Diverses històries de por, terror i misteri dels alumnes de 1r d'ESO (III)

La creu agarradora
El cementeri nou de Gandia cau a l'altre cantó del riu Serpis, fora vila, com la resta de cementeris metropolitans. Doncs bé, trobant-se una colla d'alumnes de l'institut d'aquesta ciutat de la Safor en eixir de classe com cada dia, després d'haver llegit, o havent-los contat un que l'hauria llegida, una història de cementeri, i comentant-la entre ells amb cert neguit no desproveït de morbositat, n'eixí un d'atrevit que féu una juguesca contra els altres. Ell s'hi jugava el cap d'un dit que passaria una nit sencera al cementeri dormint al costat de la tomba que volgueren.
- I no eixiràs fins que canten els gallss!
A tot digué que sí el jactanciós. I en fer-se fosc, prenent el camí vell d'Oliva, cap allà que se'n van…



I la història consitnua així...


Míriam Muñoz Catalán(1r ESO B)

... amb molta por, miraven les tombes cagats. El xiquet que passava la nit al cementeri anava molt preparat, portava una llanterna, una tenda, un sac de dormir i un poc de menjar. Els altres xiquets van anar-se’n de seguida, deixant-lo tot sol.
El xiquet es va posar a muntar la tenda i una vegada muntada va ficar-se dins. Jaume, més quiet que un clau, va escoltar un soroll i va preguntar:
-Hi ha algú ací?

Va seguir escoltant sorolls i decidí anar fora de la tenda. Però no observà res estrany. Només hi havia una samarreta al terra. Així que pregunta de nou:
- Hi ha algú ací?

Aleshores veié que un arbre es va moure. I es va apropar per veure el que passava. Quan, de sobte, va trobar una sabata. I decididament digué:
- però que fan els meus amics ací? Han vingut a visitar-me?

Així que tots els amic eixiren de l’amagatall. I marxaren cap a casa per celebrar una festa de zombis.




Rocio Matínez Benejama ( 1r ESO B)

... i pareixia que el cementeri no era com el típic de les pel·lícules o històries de terror. No era com el cel fosc, amb boira, arbres desfullats i demés. Hi havia una heura per tot el terra i les tombes tenien decoracions antigues molt originals.
A l’adolescent atrevit li va paréixer fàcil passar una nit sencera en l’interior del cementeri. Una de les joves va descobrir un jardí molt bonic a l’altre costat i li va dir al seus companys que el seu rival passara en aqueix mateix lloc la nit, al costat d’una estranya tomba en què llegiren el nom del cos del seu interior: Adrià Wormwood 1-6-1974; 1-1-2011.

Tots van mirar sorpresos que la data de la mort coincidia amb la de la nit anterior. Aterrats per la casualitat, li van perdonar la vida al jove. Però aquest no volia anul·lar la juguesca. Així que ho feren.
Per la nit va eixir del jardí on l’adolescent dormia una serp molt perillosa perquè contenia un verí mortal. Aquesta serp es va aproximar a la cara del jove fins que l’espectre de la tomba del costat va eixir a l’exterior i va agafar un pal i... cloccc!! Quan va tornar a la seua tomba la serp es va quedar immòbil, paralitzada quan intentava atacar el jove.
Al matí següent, aquell adolescent va eixir del cementeri cobert de sang als dents. Però la sang no era seua sinó del coll de la serp verinosa. En qüestió de tres segons es va convertit en un VAMPISERP!!!!!



Ester Garcia Gómez (1r ESO C)

Van obrir les portes de ferro que feien un soroll molest. I una persona digué:
- Demà al cant del gall tots deveu estar ací i aleshores contemplareu que no ha passat res.
- Això ja ho veurem –va dir un xic.
- Fins demà.

El xic se’n va anar sense dir res. Va endinsar-se al cementeri, el qual estava molt fosc i es notava la humitat.  Allí va dormir al costat de la tomba d’un pertorbat; la tomba estava plena de telaranyes i altres insectes que no vol recorar.
El xic tenia una motxilla d’on va traure una manta i una botella d’aigua. Es va aproximar quan, de sobte, es va escoltar molt fort. De seguida es va alçar i es va quedar durant uns cins minuts. Després es va tornar a gitar. Però no podia dormir i, més tard, va veure una llum que eixia de l’altre costat del cementeri. Per això, agafà la llanterna.
- Hi ha algú per ací? preguntà.
- Sííííí, va dir alguna persona.
- Què vols? Deixa’m en pau – afegí.
- Tinc una llanterna en una mà i en l’altra un ram de flors- digué.
- Per a qui són les flors? – preguntà amb la veu mig tremolosa.
- Per a tu! Va cridar molt fort.

Tots es van quedar en silenci fins que el xic parlà.
- Vaig a morir? – va dir molt asustat.
- No vas a morir.

Quan de sobte, s’escoltava molt a prop i cada vegada més: no, no, no moriràs. Et vaig a matar.

Diverses històries de por, terror, misteri... dels alumnes de 1r ESO. (II)

La creu agarradora
El cementeri nou de Gandia cau a l'altre cantó del riu Serpis, fora vila, com la resta de cementeris metropolitans. Doncs bé, trobant-se una colla d'alumnes de l'institut d'aquesta ciutat de la Safor en eixir de classe com cada dia, després d'haver llegit, o havent-los contat un que l'hauria llegida, una història de cementeri, i comentant-la entre ells amb cert neguit no desproveït de morbositat, n'eixí un d'atrevit que féu una juguesca contra els altres. Ell s'hi jugava el cap d'un dit que passaria una nit sencera al cementeri dormint al costat de la tomba que volgueren.
- I no eixiràs fins que canten els gallss!
A tot digué que sí el jactanciós. I en fer-se fosc, prenent el camí vell d'Oliva, cap allà que se'n van…


I els alumnes ho continuen de la següent forma:



Rubén Rubio (1r ESO C)

Els xiquets van obrir la porta delcementeri es doanren compte que estavca un poquet oxidada. El xiquet que va entrar estava tremolant era un xiquet prim, amb el pèl curt i castany.
Els seus amics li van elegir una làpida i ell va posar el seu sac de dormir davant d’aquesta làpida. Els seus amics se’n van anar i el xiquet es va posar dins el sac.
A mitjan nit i sota la lluna plena, el xiquet es va despertar i escoltà una veu que deia      “tinc fam, tinc molta fam”. El xiquet es posà a tremolar i va veure entre la boira un zombi alt i gran, sense pèl al cap que caminava lentament i amb les mans obertes com  si volguera agafar alguna cosa. El xiquet li va preguntar amb veu tremolosa:
- Qui eres? I després – Què vols?
El zombi ni va respondre i el xiquet va anar corrent a la porta del cementeri per poder eixir, però la porta estava tancada. I de sobte es va escoltar un crit esgarrador.
Al matí següent els amics del xiquet anaren a buscar-lo però mai el trobaren. Sols van trobar la seua sabata.



Javier Pardo (1r ESO C)

Vam anar tots junts al cementeri ie s van parar en la porta que era molt gran i de ferro. Quan la van obrir va porta féu un soroll estrident. El cementeri era molt fosc i ple de tombes. Darrere hi havia un hort de creïlles, cogombres i tomaques.
Quan van entrar tots al cementeri la porta es va tancar i una xiqueta va pegar un crit. De sobte, es va escoltar una veu:
- Qui està ahí!Va dir un xiquet de la colla.
- Doncs nosaltres som deu i tu sols un.

De sobte es va fer de nit i va aparéixer la lluna plena. Els xiquets van encendre les llanternes i contemplaren un exèrcit de zombis, mòmies, homes llop, bruixes i esquelets. Una xiqueta va perdre el coneixement i un zombi digué:
- Ara nosaltres som més que vosaltres.

Una destral va tallar-li el cap a una xiqueta mentre que un vampir es va beure la sang i cridà:
- Esta sang està  està de luxe, és un vici, a per un altre xiquet!!!

Tots els xiquets van cridar aterrits, doncs era massa tard i intentaren fugir. A l’instant es va escoltar:
- Jordi et trobes bé? – va dir una xiqueta.
- Què ha passat? No t’havien tallat el cap? – va dir ell.
- Nooooo, ha sigut un malson. Has perdut el coneixement.



Sílvia Sánchez Hernández (1r ESO A)

Estava molt fosc, se sentia el cant dels mussols que era aterridor. Els xiquets portaven roba de dol i unes motxilles en les quals portaven menjar per a sopar i un portaCD’s per a no tindre por.
Quan van arribar eren a prop de les 6:30 i com era ple hivern encara estava fosc. Ells portaven llanternes per a poder veure un poc.
I una xiqueta que s’anomena Marta que, té els cabells negres com el carbó, prima i molt alta va dir:
- He escoltat un soroll- va dir tota sobresaltada.
Però un xiquet, un poc panoli digué: normal t’has assabentat on estem segur que ha sigut un mussol, - va dir sense donar-li massa importància. I com no li feren gens de cas van seguir cagats de por.

Ja eren les 21:00, hora de sopar i d’aquesta manera van seure a sopar tots en un cercle sense estar espantats, excepte Marta que en haver escoltat eixe soroll no podia seure’s tranquil·la.
Després de sopar escoltaren una veu horrible que deia:
- Si no se n’aneu d’ací morireu en uns instants. Estic parlant d’una hora. Digué el zombi.

Hi havia un xiquet que s’anomena Iran que era un poc fanfarró, de pell morena que va dir:
- Però tu qui eres per a tirar-nos d’ací, -va dir de forma xulesca-
- el rei de tots els morts, exclamà

Els xiquets se’n van anar dormir menys Marta que va marxar.

Al matí següent eren prop de les 14:00 h i ningú s’havia aixecat encara. Tots havien mort per no fer-li cas al zombi.

dijous, 9 de juny del 2011

Diverses històries de por, terror, misteri... dels alumnes de 1r d'ESO (I)

Els alumnes de 1r d'ESO realitzaren unes narracions de por, terror i misteri que ara es publiquen. Perdoneu el retard però poc a poc apareixeran pel bloc. Cal recordar que els alumnes havien de continuar la història que a continuació es relata.

La creu agarradora
El cementeri nou de Gandia cau a l'altre cantó del riu Serpis, fora vila, com la resta de cementeris metropolitans. Doncs bé, trobant-se una colla d'alumnes de l'institut d'aquesta ciutat de la Safor en eixir de classe com cada dia, després d'haver llegit, o havent-los contat un que l'hauria llegida, una història de cementeri, i comentant-la entre ells amb cert neguit no desproveït de morbositat, n'eixí un d'atrevit que féu una juguesca contra els altres. Ell s'hi jugava el cap d'un dit que passaria una nit sencera al cementeri dormint al costat de la tomba que volgueren.
- I no eixiràs fins que canten els gallss!
A tot digué que sí el jactanciós. I en fer-se fosc, prenent el camí vell d'Oliva, cap allà que se'n van.


Ací teniu un primer tast de les històries que alguns alumnes han continuat.

Samuel Carpio Ortiz (1r ESO A)

Els xiquets es van espantar molt en veure les tombes perquè hi havia més d’un milió. Tots es van penedir d’haver vingut.
S’estava a les fosques i, a més, hi havia un gran silenci. De sobte van veure una ombra maligna, era la del professor Raül.
Aleshores...va dir Raül: - us mataré a tots.

Es tractava d’un monstre horripilant, gran i fort.

Tots van eixir espantats però tres no van poder escapar.

Raül va segrestar-los i poc temps després va demanar una recompensa d’un milió i mig de dòlars.

Finalment, la policia arrestà Raül sense causar als tres xiquets cap ferida.



Raquel Pérez Sáez (1r ESO B)

Arriben al cementeri, tots juntets i es feren dos grupets. Uns es van quedar al costat de la tomba de Ramallets, un antic porter del FC Barcelona mort pels anys 70. Altres es quedaren al costat de la tomba de Ladislao Kubala, un antic migcampista i davanter del Barça mort en la dècada dels 80 o dels 90.
El primer grupet tenia un líder anomenat Josep que organitzava la colla, manava recollir rametes per fer foc a uns i als altres els convencia per arreplegaren tot tipus de coses per posar a terra per a dormir.
El segon grup estava en un raconet tremolant de por.

En caure la nit els xiquets del grup de Josep contaren anècdotes i s’ho passaren molt bé. En canvi, els altres tenien molta por i se’n van anar a casa. De camí al poble se’ls va aparéixer un esperit.

- És l’esperit de Kubala- va dir un xiquet anomenat Marc.
- Sóc Kubala i ordene que aneu al cementeri o passaran coses estranyes- va dir l’esperit.

Els xiquets, molt espantats, van anar corrent a les seues cases. Però abans d’arribar-hi va ocórrer una tragèdia.
Quan va cantar el gall els xiquets del grup de Josep van anar a les seues cases. Pel camí es van trobar uns xiquets morts, eren els seus amics.



Marc Rivas Fernández (1r ESO A)

El dimarts 13 de gener, Raül Ibiza, va escapar-se de la presó estatal per a vengar-se dels alumnes de 1r ESO A de l’institut d’Aiora perquè el van fer enbogir al principi de curs i es va transtornar tant que, al remat, va assassinar un alumne.
Com que la presó i estava envoltada d’aigua va fer una barca amb l’ajut dels cadàvers dels guàrdies de seguretat de la presó.
I després d’una setmana va aconseguir arribar a la costa de València on va furtar un cotxe de gamma alta per a arribar el més ràpid possible a la capital de la Vall.

Al cap d’una hora i mitja es troba amb un dels seus antics alumnes i el segresta.
Als cinc dies l’alumne va aparéixer mort penjat en la seua classe i a les 8:10 del matí quan tots els companys entraven a classe després d’escoltar la sirena es quedaren horroritzats. Intentaren eixir d’allà sense èxit perquè algú havia tancat la porta. No sabien què fer, alguns alumnes pensaren en llançar-se per la finestra però també estaven tancades.
De sobte, el mestre fugat de la presó va aparéixer de l’armari i va assassinar lentament a cadascun dels alumnes.

dimecres, 8 de juny del 2011

Des d'Aiora fins a València per conéixer la literatura medieval. (II)

En aquesta segon entrada sobre l'eixida realitzada per conéixer la València medieval i els escriptors valencians apareixen diversos resums breus realitzats per alumnes de 3r C, concretament, Iris Jiménez, Eva Mir i Jose Maria Valles.


El departament de Valencià va organitzar el dia 18 de maig de 2011 una excursió per València, era un recorregut pels principals monuments o edificis de la València medieval.
Començàrem el recorregut visitant l’edifici Octubre Centre de Cultura Contemporània. Aquell edifici estava construit damunt de l’antiga muralla àrab, el sòl era de cristall per a que nosaltres veiérem les ruïnes de la muralla. També ens van recitar les guies de la ruta un poema en àrab d’Ibn Kafaja.
Tots els alumnes vam pujar per les escales de l’edifici fins al terrat, des d’allí es podía veure el Micalet (el campanar de la Catedral de València més conegut pel nom del Torre del Micalet), el sostre del Mercat Central (és una construcció d'estil modernista, combina el metall, les cúpules, el vidre, les columnes, al record gòtic del Modernisme, com si d'una catedral del comerç es tractara, combinant molt bé amb la veïna Llotja dels Mercaders). En el centre de l'edifici s'aprecia una gran cúpula coronada per una penell (dispositiu generalment metàl·lic, instal·lat habitualment sobre una teulada o un lloc elevat).

L’església de Sant Joan: És una dels esglésies mes antigues de la ciutat de València, situada enfront de la Llotja de la Seda i al costat del Mercat Central. En l'actualitat l'església és troba en fase de restauració.
Les torres de Quart: Són un parell de torres, que formaven part de la muralla medieval que envoltava el nucli antic de la ciutat de València, la funció del qual era defensar la ciutat.
En primer lloc, vam anar a la Llotja de València: Edifici gòtic de la ciutat de València, destinat a Llotja de contractació dels mercaders valencians.Allí vam llegir un fragment denominat ‘Elogi dels diners’ d’Anselm Turmeda, i vam visitar la sala del Consolat de Mar (sala daurada).

A continuació, férem una parada en el carrer de la part darrera de la Llotja a veure la Casa de Jaume Roig i ens van llegir un fragment de L’Espill i el Vita Christi de Sor Isabel de Villena.
Seguidament visitàrem l’església de Sant Nicolau, segons la llegenda del Miracle de l’atovó, un dona va donar a llum un atovó, però després d’anar a resar a l’església, l’atovó es transformà en un xiquet. Per aquest motiu, la dona va pagar amb diners la porta, només amb la condició que reflectir el seu miracle tallant una rajola. En la façana d’un dels costats d’aquesta església apareix pintat en uns taulells la profecia de Sant Vicent.


Més tard, vam anar a un Palau de cavallers, allí ens llegiren un fragment del Tirant lo Blanc, aprofitant que Joanot Martorell, el seu autor, va viure en aquell carrer. La penúltima parada del nostre recorregut va ser la Catedral de València, on els guies ens van llegir part d’un poema d’Ausiàs March.
Per últim, vam visitar les Torres de Serrans. Es tracta d’una de les dotze portes que custodiaven l'antiga muralla de la Ciutat de València. Allí va finalitzar la nostra ruta literària.

Iris Jiménez Orts   3rESO-C

El dimecres dihuit de maig, els alumnes de tercer curs vam anar a València d’excursió.
Vam arribar més o menys a les deu. Cadascú va anar on va voler i a les onze i mitja ens vam reunir tots al costat de la Llotja.
De primer, vam anar a “l’Octubre Centre de Cultura Contemporània”, on vam conéixer als nostres guies.
Allí ens van explicar el que anàvem a visitar. Vam pujar al terrat des d’on vam poder veure les vistes del Micalet, el sostre del Mercat central, l’església dels Sants Joans i les torres de Quart. Després vam baixar al sotarrani on estaven les restes de la muralla àrab, on ens van llegir un poema àrab d’Ibn Kafaja, un poeta àrab que residí a València.
Després vam anar a la Llotja, on vam veure la creació d’un arquitecte que va fer la decoració amb un estil eròtic, com crítica a la societat. Dins de la Llotja vam veure totes les escultures, parets i la resta de la decoració i ens van llegir un fragment d’Anselm Turmeda, “Elogi dels Diners”. Vam visitar la sala del Consolat de mar, la sala daurada, on ens van explicar la història d’eixa sala.
Al davant de la casa de Jaume Roig ens va recitar una lectura de L’espill i altra del Vita Cristi, de Sor Isabel de Villena.
Quan va començar a ploure, vam anar a l’església de Sant Nicolau i ens van contar un dels miracles de Sant Vicent.
A la porta del Palau dels Cavallers, van interpretar-nos un fragment de Tirant lo Blanch de Joan Martorell.
Els guíes, per últim, ens van portar a veure la Catedral de València i ens van llegir un poema d’Ausiàs March. Ens vam acomiadar d’ells i vam veure per fora les torres de Serrans.
M’ ha agradat molt l’excursió, ha sigut molt interessant i hem aprés molt.


Eva Mir Piqueras 3r C



El dimarts 18 de maig de 2011 vam anar a València a realitzar una ruta literària medieval per la ciutat.
Quan vam arribar vam anar a l´ Octubre Centre de Cultura Contemporàni on dos guies turístics ens van explicar unes coses, van anar al terrat de l´edifici i van veure el sostre del Mercat Central on havia una cotorra que simbolizava que la gent parlava molt.També van veure l´esgésia de Sant Joan i les Torres de Quart al fons; després ens van explicar el miracle.Quan van baixar van anar al sobterrani van veure la muralla arab i ens van llegir un poema en àrab “d´Ibn Khafaja”.
Quan van eixir del centre van anar a la Llotja alli ens van llegir un fragment de Elogi dels diners “d´Anselm Turmeda”; tambe visitàrem la sala del Consolat de mar(sala daurada).
Després van anar a la casa de Jaume Roig i ens van llegir “ l´espill” i “el Vita Cristi” de sor Isabel de Villena.També vam veure l´església se Sant Nicolau; ens van contar el miracle de Sant Vicent .
Quan van arribar al palau dels cavallers ens van parlar de Tirant lo Blanch i de Joanot Martorell,després van passar per la catedral de Valenci i ens van parar a la porta de l´església on estaba la tomba d´ Ausiàs March ahí ens van contar un poema seu.
Quan ja anaven cap l´autobús van veure les Torre de Serrans.


JOSE MARIA VALLES LOPEZ 3r C

dimarts, 7 de juny del 2011

Des d'Aiora fins a València per conéixer la literatura medieval.

Els alumnes de 3r d'ESO de l'institut d'Aiora visitaren València el passat 18 de maig  per tal de realitzar la ruta literària medieval que Acció Cultural del País Valencià organitza. En aquesta ocasió són diversos els alumnes que parlen d'aquesta excursió.


El nostre viatge a València té com a fi fer una ruta literària on ens llegiran poemes de molts dels escriptors més famosos que hem estudiat al llarg del curs i visitar llocs que han de veure amb ells.
De primer vam anar a “l’Octubre Centre de Cultura Contemporània”, ubicat a l’emblemàtic edifici conegut com "El Siglo", antics grans magatzems al carrer Sant Ferran. Ací ens vam ensenyar una escultura mòbil d’Andreu Alfaro que, connectada al penell la lluerna, penja en el buit central de l’edifici i es mou segons els canvis del vent. També n’hi havia altres escultures d’aquest home. A continuació vam pujar al terrat, on vam poder veure des de dalt el Mercat Central, l’església de sants Joans i les Torres de Quart.

Després vam anar al soterrani per a veure les restes de la muralla àrab i ací ens van llegir un fragment d’un poema d’Ibn Khafaja, autor àrab del segle XI que va tenir molta fama en vida, i que recordava el seu origen valencià pels seues noms que l’anomenaven “el d’Alzira” i “el del Xúquer”. A ell li posaren el malnom del “jardiner”.

De seguida, vam arribar a la Llotja, un edifici que és patrimoni de la humanitat amb dos estils: gòtic i renaixentista. Construït entre els segles XV i XVI, es considera un símbol del poder de la ciutat per atraure als comerciants al segle XV. Ací ens van ensenyar els detalls de la Llotja, que estan presents a les portes, finestres i gàrgoles de l’edifici, en els quals abunden les escenes satíriques i les obscenes. Per exemple hi ha dos gàrgoles d’un home i una dona masturbant-se, i amb cara de dolor perquè en aquella època açò era un pecat. Ens van llegir L’elogi dels diners d’Anselm Turmeda, escriptor mallorquí que va escriure en català i en àrab, a la sala del Consolat que té un sostre renaixentista recuperat d’un altre edifici de Valècia que s’havia cremat.

Després, vam anar veure desde fora la casa de Jaume Roig, un metge i escriptor valencià que pertany segle XV, autor d’una obra molt important de la literatura medieval valenciana, L’Espill, de la qual ens van llegir un fragment. També ens llegiren un tros de Vita Christi de Sor Isabel de Villena, qui era abadessa del convent de la Trinitat. Dirigeix la seua obra a les monges del seu convent. Ella va destacar perquè, trencant la tradició, destaca molt els personatges femenins.

Per a continuar el nostre recorregut ens van conduir cap a l’Església de sant Nicolau, edifici de diferents estils que mostren la seua evolució al llarg dels segles i que es troba a la Plaça de Sant Nicolau al barri de la Seu. Allí ens van llegir un fragment de “Miracles” de Sant Vicent Ferrer, que va ser una de les persones que van predicar el missatge cristià intentant també que no ni haguera tant d’analfabetisme.

A continuació vam anar a un Palau d’antics cavallers on vam llegir un fragment del Tirant lo Blanch, novel•la de cavalleries escrita pel cavaller valencià Joanot Martorell, que conta la història d’un cavaller que allibera del poder dels turcs Constantinoble, ciutat que era molt important per als cristians.

Després, vam anar a veure la Catedral on Ausiàs March, poeta i cavaller noble, té una tomba. Per a finalitzar la ruta literària vam visitar les Torres de Serrans. A continuació, vam anar al centre comercial el Saler per menjar i descansar una estona.
Excursions com aquesta, serveixen per a veure la literatura valenciana des d’altre punt de vista, cosa que podem aprendre d’una forma més interessant, i que probablement mai se’ns borrarà de la memòria.


Ana Rueda Muñoz. 3r ESO B



Ruta Literària per València
El passat dimecres 18 de maig vam anar a València per a fer una ruta literària tots els xics i xiques de tercer curs.
En arribar ens van deixar a la Llotja on vam esmorzar i ens deixaren lliures abans de començar la ruta literària.
Primer vam anar a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Vam pujar al terrat per a veure el Micalet, el Mercat central, l’església de Sants Joans i les Torres de Quart.
En acabar de veure tots els edificis vam baixar al soterrani on es conserva un trosset de muralla àrab del segle XI. Allí baix ens van llegir un poema d’Ibn Khafaja que tractava sobre la pèrdua de la ciutat de València.
A continuació vam anar a la Llotja. A l’entrada vam veure moltes escultures amb relació sexual i escatològica. Allà dins ens explicaren la història de la Llotja, que es va construir en només 15 anys. Vam pujar a la Sala del Consolat Mar o la Sala Daurada que s’anomena així perquè el sostre és daurat. En aquella sala ens van llegir el poema Elogi dels Diners d’Anselm Turmeda.
En eixir de la Llotja vam passar per davant de la casa de Jaume Roig, autor de l’Espill, allà vam llegir un tros de L’espill i altre trosset del Vita Christi de sor Isabel de Villena.
Després va anar a l’església de sant Nicolau en què, a la porta, hi ha una rajola que suposadament va parir una dona. Vam llegir un fragment dels miracles de Sant Vicent.
En acabar ens desplaçàrem cap al palau de cavallers. En eixe lloc vam llegir un fragment de Tirant lo Blanch de Joanot Martorell.
A continuació vam anar-nos-en a la catedral. Allà vam llegir un poema d’Ausiàs March. En eixe lloc acabà la nostra ruta literària. Després, nosaltres anàrem a les Torres de Serrans i des d’allà marxarem al centre comercial del Saler per a dinar. Va ser un bon dia.

José Enrique Guzmán Casanova.   3r B Aiora

Una breu crònica sobre l'eixida a Almansa

L'alumna Alba Rodrigues de 4t ESO A ha escrit una breu resum de l'excursió a Almansa que es va realitzar per commemorar la Batalla d'Almansa. Ara podreu llegir el que opinia Alba al respecte.

Excursió a Almansa

El dia 8 d'Abril vam anar d’excursió les dues classes de 4t ESO a Almansa. D'acord, qui d'Aiora no ha estat abans a Almansa? Però, nosaltres vam anar prop del 25 d'abril perquè és quan va tindre lloc, en 1707, la batalla d'Almansa, decisiva en la Guerra de Successió, 'divertidíssim' contingut que estàvem estudiant en eixe moment.

En primer lloc, visitàrem el castell d'Almansa, l'origen del qual té lloc en el període almohade. Vam tindre una guia que ens explicava els diferents propietaris que va tindre el castell, les seues remodelacions i ens afirmava i explicava que les pedres que es van utilitzar per a reconstruir el castell no eren del castell d'Aiora. En cas de dubte, decidim tirar-nos pedres a les butxaques, algunes tan grans a la motxilla, com va fer Andrés 'Barry', delegat de 4t B que, tot i ser de Zarra, va contribuir a la recuperació del que és el nostre.

En baixar del castell entràrem en el Centre d'Investigació i Documentació Històrica 1707, on ens van parlar de tots els aspectes de la Batalla d'Almansa i vam veure un vídeo explicatiu que contenia imatges de les recreacions que es duen a terme tots els anys a Almansa

Després, entràrem al saló d'actes de l'Ajuntament, on hi havia una gran rèplica del quadre de la batalla d'Almansa pintat per un pintor almansí.

Al final de “l'apasionant” recorregut per Almansa ens asseguérem en les escales del castell per a la lectura de poemes que recorden les conseqüències de la Batalla i per a cantar una cançó d'Obrint Pas, Tres Segles, que parla sobre els importants canvis lingüístics que van haver de fer-se en l'època de la Batalla. A continuació, vam anar a refrescar-nos prenent uns gelats i uns granissats. Després vam tornar a Aiora


Alba Rodrigues López 4t A