ELS TROBADORS I LES TROBAIRITZ

Espere i desitge que aprofiteu aquest espai reservat per a vosaltres. Es tracta d'un recurs que es troba en la xarxa i que us servirà per a aprofundir i entendre millor la nostra cultura. A mesura que s'endinseu en el bloc trobareu més informació relacionada amb la nostra tasca educativa i també sobre notícies, articles, presentacions de llibres, espectacles teatrals, música...

dijous, 27 d’octubre del 2011

Una llengua que camina

Fa unes setmanes que TV3 va emetre el documental  "Una llengua que camina" amb motiu de la Diada Nacional del País Valencià, el 9 d'octubre. En aquest treball es mostra l'estat de salut del valencià a partir de cinc persones de diferents àmbits socials, professionals i geogràfics que participaren en les celebracions dels 25 anys de Trobades d'Escoles en Valencià a la diada del 2010.
Es tracta d'un reportatge ben fet que mostra sense enganys ni manipulacions la situació real del valencià a les comarques castellonenques, valencianes i alacantines segons cinc persones. Els protagonistes són Xavi Sarrià, cantant d'Obrint Pas; Diego Gómez, mestre i president d'Escola Valenciana; Gerard Pitarch, metge de Castelló de la Plana que fou escolaritzat en la línia en valencià; Dariana Roza, d'origen romanés que aprengué la nostra llengua i que col·labora com a Voluntària lingüística  i  Mar Iglesias, periodista i professora universitària que viu a Alacant, que ens ensenya que viure i expressar-se en valencià és possible en aquella ciutat.

El documental ofereix el punt de vista d'aquests cinc personatges al llarg del seu quefer diari i com els cinc fan ús de la llengua pròpia en la vida familiar i laboral. No són herois perquè hagen utilitzat la llengua per a l'àmbit laboral: la música, la medicina o el periodisme. La llengua està ben viva arreu del País, tot i que en ocasions els valencianoparlants l'oculten en les seues manifestacions diàries o manifesten autoodi perquè no la transmeten als seus fills. Per això, caldria estar ben conscienciats i ser fidels a la llengua. Perquè la llengua tinga una millor salut sols falta que part de la societat canvie l'actitud.
La llengua, per tant, no està en perill d'extinció com afirmen alguns, doncs som molts els parlants. Ara bé, estem en una situació de conflicte lingüístic majoritàriament amb el castellà i en alguns àmbits amb l'anglés que cal corregir. En aquest sentit, caldrà que les institucions públiques treballen per la normalització d'una forma més real.

Aquest reportatge també té la intenció de críticar l'actitud dels nostres governants que intenten eliminar les línies d'aprenentatge en valencià per afavorir l'ensenyament del castellà i de l'anglés. És a dir, quan encara no està consolidat el bilingüisme perquè no s'han aplicat les lleis, almenys en educació, ara pretenen fer-nos trilingües sense donar-nos millors mitjans.
A més, voldria afegir que aquest reportatge no s'ha pogut veure al País Valencià lliurement a causa de la censura. Desitge que les coses canvien ja.

La durada del vídeo és de 56 minuts. I el seu enllaç és el següent:

http://www.tv3.cat/videos/3741690


A continuació podeu escoltar la cançó dels Obrint Pas que es titula "Al país de l'Olivera" i que s'escolta al llarg del documental.

dijous, 20 d’octubre del 2011

Els noms femenins de Guadassuar (segles XIII-XVII)

Els noms femenins que apareixen en la Carta Poblacional i en els recomptes fiscals de Guadassuar entre els segles XIII  i XVII són escasssos. L'absència dels noms de dona és considerada normal perquè en aquella època sols figurava el nom del cap de família. Així és que en el 1270 apareixen 9 entrades de noms femenins, és a dir, noms de les primeres pobladores de Guadassuar de les quals es té constància escrita. Del 1399 hi ha tres noms més al igual que del 1572.
Segons J.Enric Mut la fórmula que predomina per a referir-se a les dones és l'al·lusió al vincle parentiu: la filla de, la viuda de i la muller de (1399: 8 casos; 1511: 4; 1572: 14). En altres ocasions adopten el cognom del marit feminitzat i anteposen la partícula personal Na: Na Ramona, Na Hervasa, Na Guillamona (1572: 8 casos). En el cas dels cognoms ocorre de la mateixa forma. Així, es troben Na Boyls, Na Gisberta, Na Cardona, Na Montalvana, etc.
Per tant, si comparem les dades amb la dels hòmens la diferència és important, doncs en el mateix període s'han trobat 37 noms masculins en el 1270, 108 entrades en el 1399 mentre que 165 en el 1572.

Abans d'assenyalar els noms, convé aclarir que entre parèntesi es troba la quantitat de dones amb el mateix nom.

1270: Elisabet, Estefania, Goda, Maria (3), Menga i Sansa.

1399: Guillamona, Ramona i Toda.

1572: Àngela, Caterina i Jerònima.

En canvi, en el Llibre de batejats, de confirmats i de matrimonis apareixen 1869 entrades en el període comprés  1592-1612, que es desglossen en 983 batejades, 414 confirmades i 472 matrimonis.
D'aquest llistat destaquem els noms més emprats per als batejos, siga el cas d'Isabet (85), Caterina (2)/Catarina (1)/Catalina (49), Esperança (41), Vicenta (39), Úrsula (37), Anna (36), Jerònima (32), Margalida (22)/Margarida (1), Maria Anna (17), Àngela (16), Anna Maria (15), Josepa (10), Agustina (10), Francisca (8) i unes poques Andreua/Andrea, Bàrbara/Bàrbera (3), Betriu, Clara (3), Damiana (4), Gràcia, Inés, Joanna, Llorença, Llúcia, Magadalena (5), Mònica, Paula, Rafela, Sebastiana (5), Serafina o Violant.

Hi ha diversos noms que evolucionen al llarg dels anys. En primer lloc està la primitiva Caterina que dóna lloc a Catarina i Catalina. Una cosa semblant ocorre amb Margalida i Margarida, que al seu torn es canvia per Margarita. Les evolucions són diferents però les causes són, possiblement, les mateixes: la castellanització dels antropònims. Fins i tot, en el recompte del Llibre de batejats..., finals del segle XVI i principis del XVII, Margarita ja té 4 entrades en l'apartat de matrimonis a causa de l'avanç de la llengua veïna. D'altres variacions són Andreua/Andrea o Bàrbara/Bàrbera.

Ara voldria fer referència a una sèrie de noms desconeguts  actualment: Beneta, Donisa, Eufèmia, Eufràcia, Felícia, Felipa, Goda, Maciana, menga, Montserrada, Nadala, Nicolaua, Quitèria, Sansa, Tomasa o Toda, els noms de les quals en moltes ocasions sorgeixen a partir d'un antropònim masculí.

Per últim, m'agradaria que els pares i les mares utilitzaren noms propis més autòctons per a anomenar als seus fills i filles. En certes ocasions fent classe m'he trobat en autèntiques averracions i els xiquets no tenen la culpa. Crec que tenim uns antroprònims genuïns i ben bonics que des de l'entrada en la democràcia s'han recuperat i aquest és el camí.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Els noms masculins de Guadassuar

El motiu d'aquesta nova entrada són els antropònims, és a dir, els noms de persona. En aquesta ocasió tractaré els noms dels habitants de Guadassuar durant els segles XIII-XVII a partir del treball realitzat per J. Enric Mut "Onomàstica medieval i moderna de Guadassuar". I és que és molt curiós observar com s'anomenen els membres d'aquesta comunitat al llarg dels temps, com aquests noms predominen en una època i en d'altres desapareixen.
Els llistats que féu servir l'actual cronista local per a l'elaboració de l'article són la Carta Poblacional de 1270, els recomptes dels impostos de la Peita i del Morabatí (1359-1572), el Manifest de cases i bestiars de 1510 i el Llibre de batejats, de confirmats i de matrimonis de l'església de sant Vicent Màrtir de Guadassuar (1592-1612).

Sols he indicat aquells antropònims que tenen més vigència o importància en cada data.  He obviat alguns dels noms perquè, sincerament, no m'han interessat, siga el cas d'Abdon, Bonanat, Leandre, Llop, Macià i Monserrat.
Entre parèntesi es troben la quantitat de persones amb el mateix nom. Així doncs, el llistat és el següent:

1270: Berenguer, Domingo (3), Eiximén, Enyec, Esteve, Ferran, Guillem, Joan (5), Llorenç, Martí (3), Pasqual, Pere/Perot (4) i Vicent (3). Aquests són els noms dels primers pobladors cristians de Guadassuar. Almenys del qui tenim constància escrita.

1399: Andreu, Antoni (13), Arnau, Bernat (11), Francesc, Jaume (7), Mateu, Miquel i Simó.
I destaquen noms apareguts anteriorment com, per exemple, Domingo (20), Martí (6), Pasqual (4), Pere/Perot (19).

1428: Bertomeu (4), Lluís i Ramon són els nous noms que apareixen per primera vegada al poble.
Ara bé, Antoni (19) és un nom molt extés al igual que Bernat (16), Domingo (15), Jaume (7), Joan (12), Pere/Perot (20).

1511: l'única novetat és la de Jeroni. Encara que es mantenen molt actius els Antoni (8), Bernat (5), Bertomeu (6),  Joan (10), Lluís (3), Miquel (3), Pere/Perot (8). En canvi, ja no apareixen els Berenguer, Domingo o Vicent.

1572: Baltaz(s)ar, Batiste, Cosme (9), Damià, Gabriel, Gaspar, Melcior, Nicolau, Rodrigo, Salvador i Tomàs.
En aquesta data també són habituals els Antoni (12), Bernat (5), Bertomeu (7), Francesc (5), Jaume (18),  Jeroni (8), Joan (27), Lluís (11), Miquel (12), Pere/Perot (24) i Vicent (7).

En el Llibre de batejats s'assenyala que en el període 1592-1612 els noms apareguts per primera vegada són: Agustí (20), Cristòfol (6), Gregori (2), Jacint (2), Joaquim (3), Jordi, Josep (30), Llàtzer, Lluc, Pau (2), Nofre (3).

Es pot destacar el fet que en els diversos llistats apareixen entrades de noms que en l'actualitat designen cognoms com, per exemple, Alonso, Aparici, Aznar, Ferrer, Garcia , Gil, Nadal i Valero.
A més, trobem els noms dels tres Reis Mags, Baltasar, Gaspar i Melcior,  en les dades del 1572 com a conseqüència que a partir del Renaixement es va difondre per Europa el seu culte.
Així mateix, hi ha Vicents perquè l'església local venera a sant Vicent Màrtir. En canvi, no trobem cap Roc perquè la verenació al sant és posterior, doncs l'ermita fou construïda el 1648, tot i que fou reedificada el 1768.

Quant a l'etapa 1270-1572 els antropònims que predominen són Pere (65), Joan (57), Antoni (52), Domingo (38), Bernat (37), Jaume (34), Miquel (19), Bertomeu (17), Vicent (12) i Martí (12).
D'altra banda, els més freqüents en el Llibre de batejats... (1592-1612) són: Pere (142), Joan (106), Vicent (86), Jaume (81), Miquel (74), Francesc (73), Lluís (46), Antoni (43), Jeroni (35), Batiste (22), Bertomeu (20) i Cosme (20). 

Caldria fer un estudi de l'antroponímia masculina des del segle XVII fins a l'actualitat per observar l'evolució dels noms a partir de la desfeta d'Almansa i com a afecta a la població, si és que afecta. També m'agradaria veure com en la democràcia del segle XX s'enceta un nou impuls en la utilització del valencià en l'antroponímia.

Això sí, en les pròximes entrades tractaré els noms femenins d'anteriors segles  i els actuals malnoms del poble que ja tinc quasi enllestits. L'altre estudi està pendent.