PQPI connection

La revista Caramba de l'IES Fernando III d'Aiora ha vist la llum al final de curs. Per aquest motiu vaig decidir escriure una brevíssim relat que tinguera un poc d'humor, ironia i unes gotes d'intriga. El títol l'he copiat d'una novel·la recent i m'ha semblat idoni perquè els alumnes del PQPI d'Aiora són molt perillosos. 

PQPI Connection

Una història de misteri i d'humor que comença malament i acaba pitjor

L'ambient que es respirava el primer dia de classe era fresc i gelat. La humitat penetrava per tot arreu. A més, la presència de la boira impedia la visibilitat de l'edifici que es troba en la part superior de la muntanya. Des d'aquest punt es podia contemplar un castell que es va construir fa un grapat de segles per tal de defensar els habitants de la localitat dels atacs d'anteriors civilitzacions. Aquest castell es troba deshabitat i en un mal estat de conservació en aquests moments.

A la costa d'on ell prové, la calor encara es gaudeix amb certa alegria i el contrast de temperatures li provoca un estat d'ansietat constant.

Passaren els dies i les setmanes i un grup de joves procedents dels diversos pobles que conformen la vall aconseguiren fer-se amics després de compartir molt de temps junts. La colla estava formada per sis xics i dos xiques que des de l'inici del curs acadèmic havien destacat negativament per les seues dolentes accions. Havien estat castigats i en alguna ocasió expulsats per no complir el RRI (Reglament de règim intern).

Cadascun d'ells tenia uns objectius i uns interessos diferents. Tanmateix decidiren aliar-se per fer de la seua colla un grup mafiós que obtinguera ingressos i que causara el terror per la comarca. I així comença aquesta història.

El cervell de la colla, Maties, organitzà una acció important amb la intenció d'aconseguir molts diners. Al llarg de tota una nit furtaren 10 tones de mel dels dipòsits que fa servir la Cooperativa per emmagatzemar aquest fluïd tan valuós. Ràpidament vengueren la mel en el mercat negre i obtingueren 2 milions d'euros que destinaren a la compra de diversos apartaments, dos cotxes de luxe i una furgoneta blindada. Més tard, diversificaren les operacions i aconseguiren robar de les instal·lacions de grans multinacionals ubicades a la vall plaques solars, aerogeneradors, ordinadors i, fins i tot, un aparell que copiava les targetes de crèdit. A continuació ampliaren el negoci amb el robatori del senyal per satèl·lit de tota la comarca. Així, coneixien de primera mà les actuacions de la policia i la Guàrdia Civil que, per cert, els seguien la pista des que començaren les seues operacions. Ocorre que els paratges i les muntanyes que envolten la ciutat els servien d'amagatall després de cada acte delictiu i es feia molt complicat localitzar-los.

Les malifetes eren constants i pel que sembla el grup s'havia eixamplat amb quatre membres més. Aquests últims foren els causants dels segrestos del seu tutor i del conserge del centre. Demanaren 300 000 euros per les seues vides, sinó els amputarien les extremitats. I és que ambdós havien rebut cartes amenaçadores que els exigien una gran quantitat de diners en metàl·lic.

La premsa autonòmica i nacional es va fer ressò d'aquest grup mafiós i les forces policials assetjaren la vall fins que, un dia de juny, quan la calor es feia insuportable, les notícies confirmaren l'alliberament dels dos segrestats i la detenció de tosts els membres de la banda. Durant mesos s'havien instal·lat prop d'una coneguda cova anomenada “don Juan” per on l'aigua del riu Xúquer discorre cristal·lina formant un canyó de gran bellesa paisatgística.

Una vegada tots els delinqüents foren repartirs entre les presons estatals, els obrers iniciaren la búsqueda dels diners que els lladres de la vall havien aconseguit al llarg de l'any. Sí, es tractava de molts diners que havien amagat prèviament a l'edifici. Per aquest motiu, els enviats de la Conselleria es dedicaren a destrossar l'institut al llarg de tres mesos sense importar-los fer soroll. La sorpresa fou quan trobaren dins l'estructura de l'edifici una caixa forta amb milers de milions d'euros i diversos ossos humans que, segons la policia, pertayien als autèntics i vertaders alumnes del PQPI. La policia havia batejat l'operació com a “PQPI connection”.

Hui en dia encara es recorda a la vall la magnitud d'aquest succés. L'impacte fou brutal i cada any, durant el procés de matrícula, es prenen mostres d'ADN per a identificar cadascun dels alumnes matriculats a l'institut.

En la memòria del poble ha quedat la següent dita: “home roig i gos pelut abans mort que conegut” que es refereix al cap dels mafiosos que viu en completa llibertat en un edifici públic de l'avinguda de Campanar de la capitat valenciana. El seu nom és Alessandro Fontana i prové de Sicília, on va aprendre a actuar sense pietat.

Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.