Manifestació del 16 d'abril a València

El passat dissabte va tindre lloc a València la multitudinària manifestació que tots els anys organitza Acció Cultural del País Valencià i que commemora la desfeta i les conseqüències de la Batalla d'Almansa. En aquesta edició el lema ha sigut "Sí a TV3, sí a la llengua, sí a la transparència" perquè calen tots els esforços per recuperar la normalitat de les emissions de TV3 i que la censura que el govern valencià està aplicant a un sector en concret de la població valenciana s'acabe ja.
Enguany també han col·laborat en la convocatòria organitzacions culturals, polítiques, sindicals, econòmiques, etc perquè la manifestació també recull totes les inquietuds expressades per la situació econòmica, contra la corrupció, per l'ensenyament públic i el territori.

Els organitzadors han afirmat que assistiren unes 100000 persones que hagueren de contemplar l'actuació de Lluís Llach i Feliu Ventura des de dalt d'un camió, al costat de les Torres de Serrans. L'escenari, un camió, em sembla lamentable. De la mateixa manera que es canvià l'itinerari de la manifestació, la Diputació no cedí la Plaça de Bous per al concert,etc. En canvi, hi hagué una ridícula manifestació dels feixistes anticatalanistes que obtingué tot el suport municipal dels nostres governants blavencians.

Llach ha precisat que el concert era una manera concreta de militar avui en favor d'un dret fonamental i que en cap cas no era una tornada a l'escenari: “Abans de retirar-me havia manifestat que deixaria la porta oberta a tornar algun dia als escenaris. No és aquest el cas. En la defensa de quelcom que m'és tan essencial com la llibertat i la cultura, jo no torno d'enlloc perquè no m'he mogut mai del mateix lloc. Seré un més dels qui anireu a la manifestació, que en un moment determinat haurà de prendre la paraula.”

Pobles abandonats. Els paisatges de l'oblit.

El passat divendres 7 d''abril va tindre lloc a la Centre Cultural de Guadassuar una conferència sobre la situació d'alguns pobles abandonats del País Valencià. El ponent fou Josep Manuel Almerich, qui lamentà l'absència del seu col·laborador Agustí Hernàndez.

Almerich és escriptor i geògraf, i ha desenvolupat la seua trajectòria des de múltiples facetes i mitjans, sempre des del respecte i el contacte amb la natura. És autor, entre altres, de: Camins, paratges i paisatges oberts al Mediterrani, Espais naturals valencians, Els rius, camins d’aigua i de vida, Pobles abandonats: Els paisatges de l’oblit, Rutes amb bicicleta de muntanya pel patrimoni Cultural i Natural de la Comunitat Valenciana. A més a més, ha sigut guionista de la sèrie documental Planeta Bicicleta, Director de l’Institut Valencià d’Excursionisme i Natura, Guia-organitzador d’activitats del Centre Excursionsita de València, Professor de l’Escola Valenciana d’Aire Lliure, etc.

L'ambient de la confèrència fou familiar, doncs assistiren unes 20 persones, les quals gaudiren de la informació que proporcionà el ponent sobre els pobles i els seus últims habitants. Almerich ens digué que al llarg de tota la geografia i, sobretot, a les terres d'interior es troben centenars de masos, aldees i poblets que s'han quedat deshabitats en el trancurs dels últims segles. En primer lloc, a causa de l'expulsió dels moriscos el 1609, els quals representaven un terç de la població del territori valencià. Els seus assentaments no es tornaren a ocupar més perquè es trobaven en llocs de difícil accés i zones molt escarpades com, per exemple, les comarques de la Marina, el Comtat o la serra d'Espadà. Si voleu endinsar-vos en aquest tema podeu llegir Vida i final dels moriscos valencians de Joan Francesc Mira.

Més tard, ha estat la industrilització la que ha provocat l'abandonament del territori i l'èxode cap a les ciutats, al llarg de la segona meitat del segle XX. Les causes són diverses però, sobretot, perquè les terres són poc productives i la població marxa per cercar un futur millor. Encara hui perviuen moltes restes que demostren que l'home habità aquests inhòspits indrets ja fa anys.

Es tracta de pobles que per unes raons o altres ara mateix es troben despoblats: Gavarda, Beneixida, La Salvassòria, Santa Eulàlia (l'actual Alqueria Blanca), Loriguilla, etc.

Al Centre Cultural de Guadassuar es podrà visitar l’exposició itinerant "Pobles abandonats: el paisatge de l'oblit" que ha organitzat el Museu Valencià d'Etnologia i que es perllongarà fins el pròxim 13 de maig.

En el següent enllaç es pot veure el reportatge que Punt 2 va emetre fa uns mesos sobre els pobles abandonats. Es tracta d'un preciós documental en què apareixen Almerich i Hernàndez i que és molt interessant. http://www.descarregadirecta.com/medi-ambient/pobles-abandonats-els-paisatges-de-loblit-video_0b68eabff.html. Ara bé, he tingut molts problemes per poder veure'l, no sé si es tracta dels meus límits informàtics o dels donyets que em fan males passades.

Els papers àrabs d'Ivan Carbonell

El llibre guanyador de la 30a edició dels Premis Enric Valor de narrativa juvenil que convoca Edicions del Bullent és l'obra d'Ivan Carbonell Els papers àrabs.

L'autor és professor de Valencià en Secundària i ha guanyat diversos premis de literatura breu com, per exemple, el Sambori universitari, el Felipe Ramis o els premis Bancaixa-Universitat de València. A més, ha publicat La nit de la princesa i El secret del Mas de la pedra (guanyadora de l'XI Premi Ciutat de Torrent en el 2009).

Els papers àrabs barreja una antiga història de bruixeria perduda a través de segles i d'arxius, amb les aventures d'un grup d'estudiants dels instituts de Cocentaina i Riba-roja, ciutats que estan molt pròximes a les vivències personals de l'autor.

Els joves coincideixen en un viatge per Andorra i Rialp on descobreixen papers àrabs amagats durant segles per les serres de Riba-roja i Vilamarxant, llegeixen els versos de L'Espill de Jaume Roig i una nit màgica coneixen el sabor de la por. Perseguits per estranys personatges, vigilats per un misteriós professor, entre nits de discoteca i excursions nocturnes a la serra s'enamoren entre ells mentre resolen un misteri indesxifrable. Un misteri de papers àrabs i d’un tresor prohibit que no saben que és tan perillós com intens és el sabor del primer bes.

Es pot veure a Ivan Carbonell presentant la seua novel·la en el següent vídeo:

Si esteu interessats, es poden llegir unes primeres pàgines de mostra en el següent enllaç: http://issuu.com/bullent/docs/tast_papers__rabs

Des d'ací donar-li l'enhorabona a Ivan pel guardó i desitjar-li un llarg camí en aquest ofici d'escriure. A més, agarair l'editorial per la cessió de la informació.