ELS TROBADORS I LES TROBAIRITZ

Espere i desitge que aprofiteu aquest espai reservat per a vosaltres. Es tracta d'un recurs que es troba en la xarxa i que us servirà per a aprofundir i entendre millor la nostra cultura. A mesura que s'endinseu en el bloc trobareu més informació relacionada amb la nostra tasca educativa i també sobre notícies, articles, presentacions de llibres, espectacles teatrals, música...

dilluns, 28 de març del 2011

Sí a TV3. La lluita continua

Ja fa dies que TV3 l'han apagada totalment al País Valencià. Hem deixat de veure la tele que ens oferí fa un grapat d'anys Bola de Drac, pel·lícules i sèries en català, Andreu Buenafuente i aquells programes tan divertits com Sense títol o La cosa nostra, reportatges culturals al 33, concerts de música en la nostra llengua i d'altres coses més.


La censura tan ferotge que imposa el nostre govern amb la col·laboració inestimable de la gran part de l'oposició és implacable fins ara. La recepta és fàcil: multes i més multes (són més de 800 000 euros) que Acció Cultural del País Valencià haurà de pagar. Quan la solució tècnica no és impossible, també cal una voluntat política des del Ministeri d'Indústria. En canvi, es poden veure sense problemes mitjans de desinformació com, per exemple, Intereconomia, Popular Tv, Las Provincias i d'altres canals amb escassa qualitat i poc rigor informatiu.


La societat és més conscient ara que no fa dos anys quan les emissions de la televisió pública catalana s'interromperen al sud del País, concretament a l'Alacantí i el Baix Vinalopó. Reitere que part de las societat està farta, contrariada i enfrontada amb les decisions polítiques que centren el seus esforços per eliminar qualsevol presència catalana a casa nostra mentre s’afavoreixen els mitjans de comunicació amics. I mai es té en compte la situació lingüística. S'omplin la boca amb el plurilingüisme educatiu però, al remat, qualsevol decisió perjudica greument la llengua autòctona.


Que no es puga veure TV3 amb normalitat és un greu atac a la llibertat d’expressió, sobretot, en l’actual món de la informació globalitzada. Aquest fet demostra, almenys, dues coses. En primer lloc, el tarannà feixista dels governants blavencians i, en segon terme, que encara quedem moltes persones que lluitarem perquè la normalitat es recupere al País Valencià.


Per últim, m’agradaria reivindicar el paper que hauria de tenir Canal 9. Un ens que hauria de normalitzar l’ús del valencià i que fins ara s’ha dedicat a la promoció del caràcter més regionalista valencià: les falles, els bous, l'oratge, el transvassament, les platges de Benidorm, l'AVE...i tot a un preu econòmic.

Que tinguem sort. La lluita continua