ELS TROBADORS I LES TROBAIRITZ

Espere i desitge que aprofiteu aquest espai reservat per a vosaltres. Es tracta d'un recurs que es troba en la xarxa i que us servirà per a aprofundir i entendre millor la nostra cultura. A mesura que s'endinseu en el bloc trobareu més informació relacionada amb la nostra tasca educativa i també sobre notícies, articles, presentacions de llibres, espectacles teatrals, música...

dimarts, 29 de juny del 2010

Visita d'Enric Monforte a l'IES La Sènia

L'escriptor Enric Monforte ens visità allà pel passat mes de març per xarrar amb els alumnes de l'E-36 sobre la seua novel·la L'herència perduda, guanyadora l'any 2005 del premi Benvingut Oliver de narrativa juvenil, i que ha estat la lectura obligatòria per al segon trimestre.


Sembla que la novel·la tingué un gran èxit entre els joves lectors ja que s'interessaren per preguntar-li a l'autor per tot allò relacionat amb la producció de l'obra: com s'inspira, d'on trau la imaginació per escriure sobre els personatges, quin és l'espai en què es desenvolupa l'acció, és a dir, si és real o imaginari, si escriu tots els dies i nombrosos dubtes més que Enric tractà d'aclarir al llarg de l'intens col·loqui que es va produir aquell dia. A continuació, podeu observar l'explicació d'Enric.


Sens dubte, la novel·la conté molts dels ingredients necessaris perquè qualsevol text funcione, ja siga l'amor apassionat entre els joves protagonistes, el misteri i la intriga constant de la trama per a resoldre els entrebancs que van sorgint, el robatori de les peces artístiques i les motivacions per a dur-ho a a terme, l'assassinat d'un personatge i el posterior descobriment de l'assassí, les referècies al context històric de la Guerra Civil, etc.







A més, aprofitàrem l'avinentesa per comentar qüestions relacionades amb l'ofici d'escriure, les dificultats per a la publicació d'obres literàries o dels escassos beneficis dels autors.

M'agradaria destacar la sinceritat d'Enric quan es va contar la seua història personal i per què es va decantar per l'opció lingüística valenciana a l'hora d'escriure el llibre. Aquest fet despertà la curiositat entre els assistents perquè és un fet que he estat repetint al llarg del curs i que malauradament encara és vigent a Paiporta: la llengua utilitzada a casa és en molts casos el valencià, però quan els joves es relacionen entre ells empren el castellà.


En aquest sentit, he d'agrair a Enric la seua col·laboració per facilitar-nos la informació sobre aquests aspectes tan desconeguts per als lectors quant a la producció del text literari i espere que l'experiència continue l'any vinent, pot ser a Paiporta o en un altre centre del País Valencià. Melberry fountain decideix!!!

2 comentaris:

Francesc J. López ha dit...

Raül, com s'ha acabat el curs?
Celebre que Enric us visitara i que, a poc a poc, fas créixer les activitats del bloc.
A l'institut, enguany, han fet un gran retall d'hores; el curs vinent s'anuncia dur.

Raül Ibiza i Pujades ha dit...

aiiii Paco, el curs s'ha acabat i m'ha vingut justet concloure'l. Ja et contaré.
Pel que fa al bloc, ara comence a publicar les activitats més destacades que hem fet al llarg del curs i després vull aprofitar l'espai per fer uns apunts sobre la toponímia local de les alqueries desaparegudes i d'altres coses que tinc en ment. Ja veurem com queda la cosa.

Una forta abraçada